Marrameu Música

Les històries de músics tocant a carrers i places, a vegades condemnats a la indiferència d’una majoria, són un fet habitual al que estem acostumats a moltes ciutats. Milers de persones anònimes que uns cop amb poca traça i menys entusiasme i d’altres, més dels que prestem atenció, amb notable qualitat i gran entrega, interpreten melodies conegudes o no i omplen de ritme la quotidianitat dels que passen o s’aturen a escoltar-los.

Són gent que amb una guitarra, un saxo, a vegades uns teclats o el instrument més insòlit, ens trobem a metros, trens, cantonades. Músics o aprenents de diferent  bagatge que sovint per unes monedes i a voltes per vocació i manca de recursos, podem gaudir a Barcelona, Istambul o al Camerun.

El pas de l’anonimat a la fama, però, és una línea fina que avui es pot fer amb un xic de sort i, diguem-ho, Internet. D’exemples n’hi ha molts i és cert que al carrer han començat artistes com Joaquin Sabina, per citar-ne un, que no són pas coneguts pel poder de la xarxa. El cas, però, és que avui cada cop és més freqüent el de personatges com el del vídeo inferior.

Aquest és un testimoni d’un extraordinari percussionista sense recursos econòmics però amb un ritme increïble, més si considerem que aquí no hi ha electrònica, ni samplers, ni altaveus, ni potents amplificadors, ni trampa ni cartró. El vídeo ja l’han vist  més de 1,3 milions de vegades i aquesta és una bona mostra de com la xarxa pot portar la música d’un carrer qualsevol a arreu del món. La tecnologia i un dels llenguatges més universals que hi ha, tot en una.

Per cert, aquest esparverant ritme és una bona manera de celebrar que aquest és l’apunt que fa 100 a Marrameu, el millor bloc musical de la xarxa www.estol.cat juntament amb Vidioclips    Gràcies per fer-ho possible.