(Puntuació: 4, 2 vots)
Loading ...
Les històries de músics tocant a carrers i places, a vegades condemnats a la indiferència d’una majoria, són un fet habitual al que estem acostumats a moltes ciutats. Milers de persones anònimes que uns cop amb poca traça i menys entusiasme i d’altres, més dels que prestem atenció, amb notable qualitat i gran entrega, interpreten melodies conegudes o no i omplen de ritme la quotidianitat dels que passen o s’aturen a escoltar-los.
Són gent que amb una guitarra, un saxo, a vegades uns teclats o el instrument més insòlit, ens trobem a metros, trens, cantonades. Músics o aprenents de diferent bagatge que sovint per unes monedes i a voltes per vocació i manca de recursos, podem gaudir a Barcelona, Istambul o al Camerun.
El pas de l’anonimat a la fama, però, és una línea fina que avui es pot fer amb un xic de sort i, diguem-ho, Internet. D’exemples n’hi ha molts i és cert que al carrer han començat artistes com Joaquin Sabina, per citar-ne un, que no són pas coneguts pel poder de la xarxa. El cas, però, és que avui cada cop és més freqüent el de personatges com el del vídeo inferior.
(Vota)
Els 
