L’edició d’aquest any ha batut el record de numero de maquetes presentades en els 11 anys de concurs. Al voltant de 200 grups són a la llista de sortida del període de votacions populars que s’inicia el dia 15 de juny i a la que podeu participar fins el 15 de juliol.

De la votació popular en sortiran 9 semifinalistes que hauran versionar i/o adaptar al català una cançó enregistrada per un altre artista i musicar el poema d’un autor novell proposat pel Sona 9. Aquests temes es tocaran en directe juntament amb el repertori del grup, en actuacions de trenta minuts als festivals Acústica de Figueres, Mercat de Música Viva de Vic i Barcelona Acció Musical (BAM). De les 9 propostes inicials, el jurat del Sona 9 n’escollirà 6, que passaran a la quarta fase.

Ja a l’octubre, el jurat escollirà 3 grups i el públic, mitjançant la web del concurs, el quart. El resultat concretarà en el Premi Sona 9 al millor grup del concurs segons la votació del jurat, el Premi Joventut al segon classificat també segons la votació del jurat, i el Premi Èxit al tercer i quart classificats.

Del Sona 9 han sorgit noms, entre altres, com Miquel Abras, Wantum, The Gruixut’s o La Iaia. Aquesta, però, és només una llista parcial de guanyadors a la que cal afegir premis mal anomenats menors i un munt de finalistes com Bikimel, Manel, Anímic, Mine, Hewell i un llarg etcètera.

Tornant a l’edició d’enguany, hem fet una tria entre tots els participants d’algunes de les propostes que podeu trobar entre els concursants d’aquest 2011. Aquesta, però, és una elecció que ha de ser completada amb l’escolta de l’apartat del web on podeu deixar sonar aleatòriament totes les formacions.

• Bulma Quartet del Garraf amb una proposta de pop-folk
• Xaranga Rumba catalana cuinada al barri més rumbero, el Gràcia a Barcelona
• Jeans & Tonic Jove formació de Barcelona que inicia aquest mateix 2011 la seva trajectòria.
• Laura Segarra Cantant i compositora osonenca amb un primer disc autoeditat el 2010
• 9 Son Grup d’onze músics amb una proposta festiva de fusió.
• NorT Un trio de Castellbisbal de nova collita en el que Jordi Riera posa la veu.

Un bon baròmetre digital del que passa com és Twitter ens mostra que els twitaires han escollit #PremisEDR com a tema més twittejat durant el dia 14 i a hores d’ara, també el dia 15,  segons dades de Twit.cat. Val a dir que malauradament #PrayForBisbal és el segon.

El cert és que s’ha dit quasi tot i més d’aquests prestigiosos i importants premis. S’hagi dit o no, podem afegir-hi que fa 50 anys uns quans van començar a lluitar perquè l’impossible esdevingués possible. El seu treball i el d’altres que han vingut després ha donat el seu fruit.

Tornant a la gala d’entrega d’uns premis que ja fa temps es coneixen,  més de 1.500 persones hi han assistit en aquesta edició. Si restem nominats i guardonats, músics que enguany no hi participaven però hi eren, diuen que més de 100 periodistes acreditats i el fet, recordem-ho, que a més d’entrega de premis això és un excel·lent concert de grups i solistes que passen per l’escenari també a tocar i cantar, 1500 persones són menys de les que ens agradaria. Bé, era dilluns a la nit i hi havia l’oportunitat de seguir-ho parcialment en directe per Icatfm.cat  i també per Twitter. No deixa de ser un èxit necessari i merescut però en properes edicions em de donar un pas més.

Actuació de La Iaia (font ACN)

És diu i tornar a dir que la música catalana viu un gran moment, que aquí tenim artistes de primera, s’afirma que al costat de noms emergents es mantenen amb el llistó alt grups i solistes veterans –això és signe de maduresa i no viure del passat com diuen alguns -. No manquen lloances un cop i altre reiterant com ens agrada la música que es fa a Catalunya. Ara, a més de creure’ns-ho –sembla que ja som molts els que n’estem convençuts-, toca donar un pas endavant i exportar aquest patrimoni musical i cultural. La tasca, és cert, no és fàcil.

Sorprèn com seguint els Tweets de #PremisEDR quasi no n’hi ha cap provinent o dirigit cap a terres llunyanes. Seria bo que es parlés i s’escoltés més l’actualitat musical dels Països Catalans més enllà dels Pirineus o, posem per cas de Saragossa. Aquest és ara el repte, nosaltres ja ho tenim clar, ara s’ha de dir si cal també en anglès.

En un punt i a part us deixem aquesta xerrada a Catalunya Radio amb Els Pets, un dels premiats per crítica i públic que també van tocar a la gala Enderock. Els de Constantí, com Sopa de Cabra per altres motius d’actualitat, són font d’una altre polèmica: hi ha lloc per tothom ?

És més que curiós que un videoclip de Johnny Cash sigui candidat en uns premis tan glamurosos al costat de l’omnipresent i mediàtica Lady Gaga. El primer representa un referent de la història musical popular americana amb una proposta visual que, en aquest cas, neix i creix de la creativitat i la participació popular. Gaga, en canvi, és possiblement el màxim exponent actual d’èxit massiu, gires internacionals milionàries i comercialitat.

Potser us pregunteu què ha portat doncs el tema ‘Ain’t no Grave’ de Johnny Cash a ser entre els finalistes quan la industria musical de les grans xifres i el ‘show bussiness’ es mou per un altre terreny.

El videoclip de Johnny Cash –amb la darrera cançó enregistrada per l’autor- esta creat a partir de milers d’imatges que van augmentant dia a dia. Aquestes imatges són la contribució lliure de persones d’arreu del mon que comparteixen els seus dibuixos. La reproducció del videoclip és cada cop diferent al anar-se substituint les imatges que el composen. A més, l’usuari té l’opció d’escollir diferents tipus de fotogrames. Tan la idea com el resultat són originals.

Podeu tafanejar les diferents opcions del projecte al web The Johnny Cash Project

Sigui quin sigui el guanyador el proper 13 de febrer, dia de la gala d’entrega dels premis, la situació descrita és tota una demostració de com Internet contribueix positivament a compartir i donar difusió a iniciatives musicals que sense la xarxa no tindrien ni de lluny el ressò que tenen.

Roger Mas - Millor artista en cançó d'autor

La celebració de la vuitena edició dels Premis Arc (Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya) contribueix a posar de manifest que la música que es fa a Catalunya gaudeix de molt bona salut. Els artistes guardonats pertanyen a una nova generació de músics que va agafant protagonisme en l’actualitat musical catalana, i això és signe de vitalitat.

Aquest 2010 s’han nominat 48 artistes en dotze categories per un jurat format per representants del sector musical. Els premiats han estat els següents:

Mishima: Grup pop-rock en català

Love of Lesbian: Grup pop-rock en altres llengües

Roger Mas: Cançó d’autor

La Pegatina: Milor Artista revelació

At Versaris & Asstrio: Jazz i blues

Muchachito Bombo Infierno:  Músiques del Món.

Carles Belda: Folk i música Tradicional

Abbey Road : Grup de versions dels Beatles

Volcán: Orquestres

Acuario: Formacions de Ball

Fundación Tony Manero: Arts Escénicas

Fem Sonar les Musiquetes: Públic Familiar

 Els concerts són de tres formats diferents: els anomenats ‘escenari’,  de 45 minuts de durada en horari nocturn i a diferents espais de Vic; els ‘showcase’ de 25 minuts,  als migdies i tardes al Recinte Ferial de El Sucre i els ‘itinerants’ , que poden variar en funció del recorregut.

La participació de grups i solistes és molt extensa, superant enguany les 80 formacions. Entre altres, hi podrem veure Miquel Abras , Very Pomelo, Manel Camp Quartet, Quimi Portet & Cesare dell’Anna, Quico Pi de la Serra, La Gossa Sorda, Rauxa o Els Surfing Sirles. Per fer boca, l’organització ha creat una llista a Spotify amb temes del participants a aquest MMVV.

 En el marc d’aquest 22è Mercat de Música Viva de Vic la premsa especialitzada i els crítics musicals atorguen el Premi Puig-Porret al millor artista o formació dels Països Catalans de l’últim any. Aquest  és el premi musical més important del país dotat amb 10.000 euros, un premi que en anys anteriors han rebut artistes com Antònia Font , Adrià Puntí,  La Troba Kung-fu , Roger Mas o Manel el passat 2009.

Entre els diferents premiats, Els Amics de les Arts són, tan per la votació popular com per la de la crítica, els més reconeguts amb 7 guardons en diferents categories com la de millor cançó per “L’home que treballa fent de gos“.  

El cert és que el seu ‘Bed & Breakfast’ és un disc molt recomanable.  També el cantautor valencià Pep Gimeno ‘Botifarra’ ha estat un nom destacat en aquesta edició amb 4 guardons.

A Marrameu us recomanem escoltar el podcasting del programa Delicatessen de Icat.cat  emès el dia 16 de març amb un repàs d’alguns dels grups i músics. 

Premis segons la votació de la crítica:

• Millor artista de l’any: Quimi Portet (Viatge a Montserrat)
• Millor disc de l’any i millor disc de cançó d’autor: Els Amics de les Arts (Bed & Breakfast)
• Millor disc de pop-rock: Mazoni (Eufòria 5 – Esperança 0)
• Millor disc de folk: Pep Gimeno ‘Botifarra’ (Te’n cantaré més de mil)
• Millor disc català en altres llengües: The Pepper Pots (Now!)

Premis segons la votació popular:

Pop-Rock
• Millor grup: La Pegatina
• Millor disc: At Versaris (A cada passa)
• Millor directe: Manel
• Millor cançó: Whiskyn’s (“Vitralls”)

Cançó D’autor
• Millor artista: Cesk Freixas
• Millor disc: Gerard Quintana (Deterratenterrat)
• Millor directe: Els Amics de les Arts
• Millor cançó: Els Amics de les Arts (“L’home que treballa fent de gos”)

Folk i Noves Músiques
• Millor grup: Pep Gimeno ‘Botifarra’
• Millor disc: Pep Gimeno ‘Botifarra’ (Te’n cantaré més de mil)
• Millor directe: Al Tall
• Millor cançó: Pep Gimeno ‘Botifarra’ (“Cant de batre”)

Altres Categories
• Millor grup català en altres llengües: Love of Lesbian
• Millor grup revelació: Els Amics de les Arts
• Millor DVD: Lax’n'Busto (Lax’n'Busto a l’Apolo)
• Millor lletra de cançó: Els Amics de les Arts (“L’home que treballa fent de gos”)
• Millor disseny de portada: Els Amics de les Arts (Bed & Breakfast)
• Millor web: www.lapegatina.com
• Millor sala de concerts: Apolo + La [2] (Barcelona)
• Millor videoclip: Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien (“Je t’aime”)

Enguany es celebren 30 anys d’aquest guardó amb l’edició d’un disc promocional que inclourà una selecció de temes d’alguns dels àlbums que han guanyat en aquestes tres dècades. El disc s’entregarà  a tots els assistents a la festa de lliurament del Premi que es farà  el 24 de març a la Sala Luz de Gas de Barcelona.

Qualsevol pot participar-hi fins el 28 de febrer a http://disccataladelany.cat/ i escollir 3 discos entre els gairebé 200 publicats l’any 2009. D’aquestes votacions i l’opinió d’un jurat format per periodistes musicals en sortiran 10 finalistes. Llavors s’obrirà la segona etapa on només es podrà votar per aquests 10.

El guanyador de l’any passat va ser aquest “M’agrada sentir el que tu sents” de Miquel Abras.

 A hores d’ara ja són públics els resultats de la crítica, mentre que la decisió de la votació popular encara és oberta. Podeu votar fins el 15 de febrer i aconseguir una invitació pel dia de l’entrega de premis.

 Hi ha 4 categories diferents: pop-rock, cançó d’autor, folk/noves músiques i altres (grup revelació, portada de disc, sala de concerts, dvd, web, etc.) La llista de candidats és molt extensa en tots els apartats, i això demostra la vitalitat de l’escena musical catalana actual.

 Entre els premiats  hi ha Quimi Portet com millor artista del 2009,  el millor disc de pop-rock per Eufòria 5 – Esperança 0 de Mazoni o, en la categoria de disc en directe, el 500 de Gertrudis, un treball de rumba catalana actual en el que participen, entre altres, Gerard Quintana,  Sabor de Gracia o els Ai Ai Ai en aquesta Samarreta D’Imperi .

Imatges publicades a La Vanguardia

 Seria enganyar-se no tenir present que aquests premis tenen importants interessos econòmics amb un pla de màrqueting al darrera ben elaborat. No ens hem d’estranyar, en el camp artístic això és habitual. També ho és que hi ha altres premis amb menys popularitat però on el que es premia respon a criteris presumiblement menys comercials. En el camp musical podem citar els Billboard a nivell mundial o, a tall d’exemple, el millor artista de blues català de l’any. Aquest últim no té cap repercussió mediàtica, però en canvi ve atorgant un reconeixement a artistes que, no ho dubteu, se’l mereixen per criteris ben musicals. Aquest any s’ha concedit al mestre Quico Pi de la Serra.

 Tornant als MTV cal dir que hi altres guanyadors, més o menys mereixedors de premis. També és cert que entre gustos no hi ha disputes. Sigui com sigui, posats a triar un dels premiats em quedo amb Green Day com artista rock.

 La esperpèntica anècdota del esdeveniment ha tingut lloc en el concert gratuït de U2. Es celebrava, com ja us vam avançar a Marremeu, amb motiu de l’aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Segons han comentat a TV3 avui mateix, tot i ser un acte gratuït, una balla de 3 metres impedia veure l’escenari els que no havien aconseguit entrada. Un mur per separar uns d’altres en el lloc i l’aniversari del desaparegut mur de Berlín.