Marrameu Música » Manel

Manel, a mi també em va passar una vegada.

oscar — Thu, 17 Mar 2011 10:18:32 +0000

Els llibres expliquen que al S.XIII els trobadors escrivien composicions que després eren cantades i musicades pels joglars. Uns concebien històries i uns altres les explicaven. Avui en dia, Manel són trobadors i joglars, les dues categories en un. I ’10 milles per veure una bona armadura’ n’és una magnífica mostra.

Després de mesos d’espera i d’uns quants dies on els mitjans s’han omplert la boca parlant de fenomen, els Manel han publicat aquesta setmana el seu segon treball. Un disc tan esperat com temut. Però aquests quatre barcelonins, amb les seves camises tristes i el seu poc entusiasme contestant entrevistes, han anat per feina i s’han dedicat al pur exercici d’escriure cançons. Deu peces noves que sonen coherents amb ‘Els millors professors europeus’, però sense ser-ne una mera continuació. Així, trobem un treball on l’essència continua estant a les lletres. Perfectes narracions de quotidianitats, de sensacions comunes i d’estius d’infantesa. Farcides amb detalls per llevar un somriure a les noies tímides o un gest de reafirmació interna pels qui voregen la trentena. Exercicis de trobadors contemporanis embolcallats amb melodies senzilles, que fugen de l’excentricitat i naveguen còmodament en la fragilitat del folk. Amb la introducció de nous arranjaments de vent i corda per donar múscul a algunes peces, i que representen un bon símptoma d’estar obrint finestres per airejar l’habitació de la composició musical.

Perquè deixant de banda les consideracions sociològiques que alguns enlairen amb tanta facilitat, Manel són una perfecta caixa de ressonància per contar històries. Narracions embolcallades amb capes musicals fines per no distreure de l’objectiu, sinó simplement acompanyar-lo. ’10 milles per veure una bona armadura’ aprova l’examen del segon disc. Sense grandiloqüències, però amb coherència estilística. Destacar cançons com la que obra el disc, ‘Benvolgut’, magnífica narració sobre les exparelles. També ‘Aniversari’, primer tastet que vam rebre i que s’erigeix com una peça creixent i altament evocadora. O ‘Criticarem les noves modes de pentinats’, una autèntica joia de costumisme per escoltar al matí mentre acaba de pujar el cafè.

Així doncs, tenim deu noves cançons per passar una bona estona desxifrant escenaris vitals que podem posar en comú. Res més. Segurament no cal posar a Manel a altars musicals que d’altres bandes ocupen des de fa més temps amb molt de mereixement, d’ordre i d’aventura. Aprenguem-nos les noves cançons, sota l’exercici de la repetició inconscient, i aquest estiu els trobarem segur a algun concert. I podrem cantar, arremangar-nos les camises, i mirar als del voltant fent que sí amb el cap. Que el que canten és veritat, que a mi també em va passar una vegada.

El primer videoclip, ‘Aniversari’, el podeu veure a videoclips.cat.

Manel tornen a l’actualitat amb noves cançons

Eduard Puignou — Thu, 16 Dec 2010 17:20:28 +0000

Després d’un temps de silenci des de la finalització de la gira del grup el passat gener a Barcelona i el febrer a Londres, aquest mes Manel torna de ple a l’actualitat. Ho fa amb dues noves cançons que ja són al mercat i l’enregistrament d’un nou disc que veurà la llum al voltant del mes de febrer.

Per un costat, Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé, acaben de publicar una cançó de Nadal, ‘El 25 de gener’, un tema de títol curiós que podeu descarregar-vos des al web del grup. Per un altre, és a la venda una altre nadala que es pot adquirir juntament amb el conte ‘Un camell d’Orient’ i que a Marrameu us vam proposar fa uns dies entre els discos per regalar aquest Nadal.

Aquestes nadales són només un aperitiu del que Manel ja tenen enllestit, el seu segon àlbum. Un treball del qual encara no se’n sap res tret de la seva propera publicació, i que és esperat per molta gent.

Malgrat el silenci dels últims mesos i amb només un disc al carrer, aquesta formació catalana han assolit cotes d’èxit més que rellevants. N’és una bona mostra que ‘Els millors professors europeus’ ocupi la posició 26 entre els àlbums més escoltats amb Spotify a España, per davant d’artistes com Fito, M. Jackson o Sabina.

Concert de Manel a La Guàrdia Pilosa

Equip de Marrameu.com — Sun, 31 May 2009 21:58:44 +0000

Ahir a la nit vam poder assistir al concert que Manel van fer a La Guàrdia Pilosa, un poblet de l’Alta Pellofa, com diria l’Estanislau Verdet de l’Anoia on havien assajat durant temps. El concert estava anunciat al MySpace del grup, però el van treure de la llista per evitar aglomeracions… No ho van aconseguir del tot.

Vam sortir a les 8 de la tarda de Sant Martí Sesgueioles, on ens allotjàvem, i com que no teníem cotxe ni cap ànima caritativa de les que ens van avançar es va oferir a pujar-nos vam arribar una hora i poc més tard a La Guàrdia. El concert s’havia de fer a la Plaça de l’Església, una plaça tan gran com la meva classe a l’institut.

De seguida ens vam posar al davant de l’escenari. Encara hi havia espai, i podent estar davant perquè havíem d’estar darrera? Allà asseguts en rotllana vam sopar, vam fer una cerveseta i, com que el concert va començar més tard del que ens pensàvem, vam tocar una mica la guitarra per plaer (espero) de la resta de la gent. Mentre esperàvem, però, vam tenir ocasió de parlar amb en Guillem i el Roger, la meitat del grup, i que molt amablement ens van firmar alguns autògrafs…

El concert va començar passades les onze de la nit (més avall podreu veure la llista de les cançons). En Guillem va explicar alguna anècdota (real o fictícia, no se sap) de pràcticament cada cançó abans de tocar-la: que si la cançó Roma havia resultat de les preguntes existencials que s’havia fet un bon dia el Roger (què passaria si jo hagués sigut alt i ros?); que si l’Arnau, el bateria, s’havia enamorat de la dependenta d’un quiosc quan va anar a comprar un diccionari d’anglès i que ho havien plasmat en Ceràmiques Guzmán… no sé pas si en Guillem s’havia preparat o no els discursos de cada cançó (tenia un full a terra escrit a mà molt sospitós), però realment van ser molt divertits. A més, cada discurs anava acompanyat de la guitarra d’en Roger amb una música suau que s’acabava convertint sense que te n’adonessis en l’acompanyament de la cançó a la que es referia en Guillem quan parlava.

La connexió amb al públic va ser boníssima: suposo que el fet que La Guàrdia Pilosa estigués de Festa Major, que el grup hagués assajat en aquell poblet i la predisposició del públic a participar van influir moltíssim. Aquesta connexió es va veure sobretot durant En la que el Bernat se’t troba, quan el públic va acabar marcant el ritme de la cançó fins i tot quan els artistes havien abandonat l’escenari per fer aquella típica retirada de l’escenari per acabar-hi tornant segons després. Durant la cançó de Corrandes de la parella estable, per posar un altre exemple, en Guillem va demanar que tothom que s’atrevís a cantar una petita estrofa pugés a l’escenari (nosaltres ja la dúiem preparada de casa, o sigui que hi vam enviar ràpidament un voluntari…).

A part de les dotze cançons del disc, també en van aparèixer dues altres: La gent normal, versió del Common People de Pulp de la qual ja vam parlar, i El bròquil, una versió de la que havia sentit a parlar però que no havia escoltat mai de Tortura de Shakira i Alejandro Sanz. El que em va faltar, però, és la versió del No t’enyoro d’Els Pets, però al final del concert en Guillem ens va comentar que no la tocaven gaire en directe…

Click here to view the embedded video.

Sincerament, em va agradar més la música del concert que la del disc. Trobo que l’estil és massa elèctric, que hi ha instruments que si bé no sobren tampoc són indispensables i que poden arribar a carregar una mica la cançó. Segurament aquesta reflexió es deu a que sóc amant de la senzillesa… El que em va sorprendre va ser que toquessin algunes cançons sobre una base MIDI, és a dir, sobre una base pregrabada de percussions. Suposo que ho van fer per l’impossibilitat de tocar aquesta base i la cançó amb tan sols quatre persones a l’escenari.

Per si algun integrant de Manel llegeix això, que sàpiga que ens veurem el dia 20 de juny a la Festa Major de Sant Cugat!

Nota: he trobat aquest vídeo al YouTube del concert, carregat per dparjo. Es tracta de la cançó Ai, Dolors!, i s’hi pot veure una improvisació de la lletra per part del Roger a partir del minut 3:07 i uns fanalets que van repartir entre les parelles de la plaça per fer-les ballar. Per ara és l’únic vídeo que hi ha al YouTube…

Click here to view the embedded video.

Cançons del concert:

Nit freda per ser abril
Avís per a navegants
Dona estrangera
Els guapos són els raros
Ceràmiques Guzmán
Pla quinquennal
Roma
Al mar
Ai, Dolors
Captatio benevolentiae
La gent normal
En la que el bernat se’t troba
Corrandes de la parella estable
El bròquil

popArb, festival de música a Arbúcies

Equip de Marrameu.com — Thu, 07 May 2009 15:15:10 +0000

Ja s’està organitzant el popArb, un festival de música a Arbúcies els dies 26 i 27 de juny en què només hi participen grups catalans. De fet, ja hi ha molts grups confirmats, coneguts com ara Manel, Mazoni o Love of Lesbian, i d’altres potser no tant coneguts com Élena o Oliva Trencada. De fet, l’any passat hi van tocar grups com La casa azul o Mishima, o sigui que el festival comença a agafar un cert prestigi entre la música catalana.

El preu de les entrades oscil·la entre 25 i 45€, depenent de si es compren a taquilla o anticipadament. Hi ha entrades d’un sol dia o per tots dos dies.

Algú s’hi apunta a anar-hi? M’agradaria anar-hi, però no sé pas si la meva economia està molt per festivals…

Manel, Els millors professors europeus

Equip de Marrameu.com — Tue, 28 Apr 2009 15:18:11 +0000

I avui, per fi, parlaré (des del meu punt de vista) del millor grup català del moment. Intentaré fer un repasset del primer disc de Manel, un disc que des que me’l vaig comprar ha sonat moltíssims cops a casa. Què dir-ne? Genial, totalment recomenable. Una nova generació de música que oblidant bells clàssics rockers troba en el folk català o més aviat crea el folk català per tal d’expressar inquietuds d’aquesta societat amb unes lletres impressionants. Senzillament tinc unes ganes boges que arribi el dia 30 de Maig, dia en el qual Manel realitzarà un concert a La Guardia Pilosa, un poblet al costat de Sant Martí de Sesgueioles, poble de l’avi. Tot seguit us deixo les cançons del disc amb la frase que trobo més interessant, ja se sap, això va a gustos.

En la que el Bernat se’t troba

La frase: que bonic, que bonic!

Avís per a navegants

La frase: però un avís per navegants, fes-me cas els dies senars…

Ai, Dolors

La frase: Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar.

Pla quinquenal

La frase: trauré pit, ensenyant la corbata, i llavors, bonica, dependrà de tu.

Roma
La frase: són les coses bones de passar a l’eternitat

Captatio benevolentiae

La frase: i, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic, tot fent evident, que per un moment, ens en sortim.

Nit freda per ser abril

La frase: Ell demà serà capaç, ella demà estarà més guapa…

Al mar

La frase: és abusiva tanta calor…

Els guapos són els raros

La frase: no saben que els guapos són els raros, que ho sap tothom però no ho diu ningú

Dona estrangera

La frase: quan fem l’amor dos-cents dansaires otomans, giren contents al meu voltant, somriuen i piquen de mans.

Ceràmiques Guzmán
La Frase i congelo el moment quan les nostres mans es creuen…

Corrandes de la parella estable

La frase: ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí

Common People i Gent normal, Pulp i Manel

Equip de Marrameu.com — Sun, 19 Apr 2009 08:55:11 +0000

Encara no hem parlat de Manel (ho farem d’aquí a poc temps), però és que he vist a Videoclips.cat el videoclip de Gent normal, la versió en català de Common People de Pulp. Us deixo el vídeo en català (les lletres en català no les trobo enlloc i em fa molta mandra escriure-les des de zero), el vídeo en anglès i les lletres en anglès.

Click here to view the embedded video.

She came from Greece
She had a thirst for knowledge
She studied sculpture at Saint Martins College
That’s where I
Caught her eye
She told me that her dad was loaded
I said, “Well, in that case I’ll have a rum and Coca-Cola”
She said, “Fine”
And then in thirty seconds’ time, she said
“I want to live like common people
I want to do whatever common people do
I want to sleep with common people
I want to sleep with common people like you.”
Well, what else could I do?
I said “Oh, I’ll see what I can do.”

I took her to a supermarket
I don’t know why, but I had to start it somewhere
So it started there
I said, “Pretend you’ve got no money.”
And she just laughed and said, “Oh, you’re so funny.”
I said “Yeah?
Well I can’t see anyone else smiling in here
Are you sure
You want to live like common people
You want to see whatever common people see
You want to sleep with common people
You want to sleep with common people like me?”
But she didn’t understand
She just smiled and held my hand

Rent a flat above a shop
Cut your hair and get a job
Smoke some fags and play some pool
Pretend you never went to school
But still you’ll never get it right
‘Cos when you’re laying in bed at night
Watching roaches climb the wall
If you called your dad he could stop it all
Yeah
You’ll never live like common people
You’ll never do whatever common people do
You’ll never fail like common people
You’ll never watch your life slide out of view
And then dance, and drink, and screw
Because there’s nothing else to do

Sing along with the common people
Sing along and it might just get you through
Laugh along with the common people
Laugh along even though they’re laughing at you
And the stupid things that you do
Because you think that poor is cool

Like a dog lying in a corner
They will bite you and never warn you
Look out
They’ll tear your insides out
(something muffled underneath, maybe: I’m sorry,
Mr Dalton, there’s no need to be concerned)
‘cos everybody hates a tourist
Especially one who thinks it’s
All such a laugh
Yeah and the chip stains and grease will come out in the bath
You will never understand
How it feels to live your life
With no meaning or control
And with nowhere left to go
You are amazed that they exist
And they burn so bright whilst you can only wonder why

Rent a flat above a shop
Cut your hair and get a job
Smoke some fags and play some pool
Pretend you never went to school
But still you’ll never get it right
‘Cos when you’re laying in bed at night
Watching roaches climb the wall
If you called your Dad he could stop it all
You’ll never live like common people
You’ll never do what common people do
You’ll never fail like common people
You’ll never watch your life slide out of view
And then dance, and drink, and screw
Because there’s nothing else to do

I want to live with common people like you
I want to live with common people like you
I want to live with common people like you
I want to live with common people like you
I want to live with common people like you
I want to live with common people like you
I want to live with common people like you
Aa-aa-ah la la la la
Aa-aa-ah la la la la
Aa-aa-ah la la la la
Aa-aa-ah la la-la-la la-la
Oh yeah.