Ahir a la nit vam poder assistir al concert que Manel van fer a La Guàrdia Pilosa, un poblet de l’Alta Pellofa, com diria l’Estanislau Verdet de l’Anoia on havien assajat durant temps. El concert estava anunciat al MySpace del grup, però el van treure de la llista per evitar aglomeracions… No ho van aconseguir del tot.
Vam sortir a les 8 de la tarda de Sant Martí Sesgueioles, on ens allotjàvem, i com que no teníem cotxe ni cap ànima caritativa de les que ens van avançar es va oferir a pujar-nos vam arribar una hora i poc més tard a La Guàrdia. El concert s’havia de fer a la Plaça de l’Església, una plaça tan gran com la meva classe a l’institut.
De seguida ens vam posar al davant de l’escenari. Encara hi havia espai, i podent estar davant perquè havíem d’estar darrera? Allà asseguts en rotllana vam sopar, vam fer una cerveseta i, com que el concert va començar més tard del que ens pensàvem, vam tocar una mica la guitarra per plaer (espero) de la resta de la gent. Mentre esperàvem, però, vam tenir ocasió de parlar amb en Guillem i el Roger, la meitat del grup, i que molt amablement ens van firmar alguns autògrafs…
El concert va començar passades les onze de la nit (més avall podreu veure la llista de les cançons). En Guillem va explicar alguna anècdota (real o fictícia, no se sap) de pràcticament cada cançó abans de tocar-la: que si la cançó Roma havia resultat de les preguntes existencials que s’havia fet un bon dia el Roger (què passaria si jo hagués sigut alt i ros?); que si l’Arnau, el bateria, s’havia enamorat de la dependenta d’un quiosc quan va anar a comprar un diccionari d’anglès i que ho havien plasmat en Ceràmiques Guzmán… no sé pas si en Guillem s’havia preparat o no els discursos de cada cançó (tenia un full a terra escrit a mà molt sospitós), però realment van ser molt divertits. A més, cada discurs anava acompanyat de la guitarra d’en Roger amb una música suau que s’acabava convertint sense que te n’adonessis en l’acompanyament de la cançó a la que es referia en Guillem quan parlava.
Ja s’està organitzant el popArb, un festival de música a Arbúcies els dies 26 i 27 de juny en què només hi participen grups catalans. De fet, ja hi ha molts grups confirmats, coneguts com ara Manel, Mazoni o Love of Lesbian, i d’altres potser no tant coneguts com Élena o Oliva Trencada. De fet, l’any passat hi van tocar grups com La casa azul o Mishima, o sigui que el festival comença a agafar un cert prestigi entre la música catalana.
El preu de les entrades oscil·la entre 25 i 45€, depenent de si es compren a taquilla o anticipadament. Hi ha entrades d’un sol dia o per tots dos dies.
Algú s’hi apunta a anar-hi? M’agradaria anar-hi, però no sé pas si la meva economia està molt per festivals…
I avui, per fi, parlaré (des del meu punt de vista) del millor grup català del moment. Intentaré fer un repasset del primer disc de Manel, un disc que des que me’l vaig comprar ha sonat moltíssims cops a casa. Què dir-ne? Genial, totalment recomenable. Una nova generació de música que oblidant bells clàssics rockers troba en el folk català o més aviat crea el folk català per tal d’expressar inquietuds d’aquesta societat amb unes lletres impressionants. Senzillament tinc unes ganes boges que arribi el dia 30 de Maig, dia en el qual Manel realitzarà un concert a La Guardia Pilosa, un poblet al costat de Sant Martí de Sesgueioles, poble de l’avi. Tot seguit us deixo les cançons del disc amb la frase que trobo més interessant, ja se sap, això va a gustos.
En la que el Bernat se’t troba
La frase:que bonic, que bonic!
Avís per a navegants
La frase:però un avís per navegants, fes-me cas els dies senars…
Encara no hem parlat de Manel (ho farem d’aquí a poc temps), però és que he vist a Videoclips.cat el videoclip de Gent normal, la versió en català de Common People de Pulp. Us deixo el vídeo en català (les lletres en català no les trobo enlloc i em fa molta mandra escriure-les des de zero), el vídeo en anglès i les lletres en anglès.
(Vota)
Loading ...
