Primerament, el segell Discmedi edita, sota el treballat títol de ‘El millor pop en català de 2011’, una compilació del que consideren ha estat el bo i millor de la producció autòctona enguany. El seu criteri abraça música cantada en català, no només treballs produïts al nostre país. El compacte recull els pesos pesants de l’escena com Antònia Font, Mishima, Manel o Els Amics de les Arts, combinant-ho amb peces de bandes menys superficials, però justament no menys interessants, com Illa Carolina, Oliva Trencada, Bedroom o Litoral. Així doncs, una selecció massa evident i previsible en la seva gran majoria, però que ens servirà per conèixer el pols dels grups de llengua vernacla.

D’altra banda, una molt bona proposta és el recopilatori que el presentador d’Icat FM, Albert Puig, publica per segon any: ‘Delicatessen 2’ (Música Global, 2011). Puig rastreja tota melodia radiada durant aquest any al seu programa emès cada vespre, per destriar-ne el que considera millor i més representatiu dels darrers 365 dies. La selecció no es limita a artistes d’aquí, tot i que aquests conformen l’eix vertebrador de la compilació. Així es succeeixen noms com els de Band of Horses, Standstill, Refree, Little Wings o Mazoni. Amb tot, una selecció molt personal però a la que s’agraeix el component subjectiu. Els artistes triats denoten que Albert Puig coneix el mercat i sap remenar i disposar d’una forma coherent, sempre amb decoració personal, però amb un agraït punt de vista que escapa del més mercantilment previsible.

“Els còmics de Superman / Els discos de vinil / Tot es podrirà lentament / com ho fa el teu ridícul instint”.

Històries d’amor i desamor, porcions de quotidianitat amb noms propis, referències pop. Tot plegat, això que forma la tornada de la bonica Els teus tresors, són les peces que conformen la delicada però vigorosa proposta d’Élena i que representa el seu quart treball, D’herois i desastres (Warner-Music Bus, 2011). El grup català defensa una nova fornada de la seva sedosa música amb aquest disc de bones intencions i que representa la consolidació d’aquest espai que defensen dins la música autòctona.

Una marca pròpia basada en la veu i la presència escènica d’Helena Miquel, musa innegable de l’indie local, i propietària d’un to vocal que desperta les ganes de repartir abraçades, descalçar-se els peus i recordar que els romanticismes ben entesos mai passen de moda.

Però Élena també és la defensa de la frescor pop, de les melodies de pes lleuger, les sinuoses línies de guitarra de Raül Moya o les seccions de vents que omplen de triomfalisme i vitalitat temes com Incendis. Aquesta estructura melòdica ve farcida amb lletres d’històries properes, palpables. Algunes amb principi i final inclòs, concebent la narrativitat de les cançons com espais propis. Tots ells exposant narracions sobre desenganys, dones que negocien amb la vida això de surfejar per la trentena,
de misèries conegudes, encara que sense oblidar aquells dies de bon regust que demanaries com a aperitiu de la resta de jornades per viure. Tot plegat esdevé en onze cançons sinceres i de senzillesa efectista. Destacar Auguris, primer senzill i que esdevé un manual de tres minuts escassos de cançó pop, i també Fugir de matinada, on s’acompassen tempos lents amb passatges vitalistes.

En definitiva D’herois i desastres resulta un disc efectiu, vigorós en certs passatges i amb una sinceritat d’intencions impregnada que el dota de personalitat. Elements que ja trobàvem al disc anterior de la banda liderada per Helena Miquel, Un cafè, setanta matins (Warner Music Spain-Music Bus, 2009). Aquell se’ns presentava com a novedós, després dels inicis anglòfons i més foscos del grup, i ara es perd lleugerament aquell punt de frescor.

Les bondats ens segueixen fent somriure, però perdent l’efecte sorpresa que ens havia aconseguit despertar aquell treball. La quotidianitat, però, confiem que
continuarà sorprenen-nos.

L’edició d’aquest 2011 és la cinquena i, a hores d’ara, ja ha fet parada a Santa Perpetua, Palma de Cervelló, Amposta, Granollers i Alcarràs. La propera cita és el divendres 15 de juliol dins la programació de l’Acampada Jove de Montblanc, que s’haurà iniciat el dia 14 i acabarà el dissabte 16 amb actuacions, entre altres, de Lax ‘n’ Busto i Brams.

En el marc de l’Acampada Jove, els grups participants del Festour són Xeic!, Els Pets, Txarango, La Pegatina, Strombers i Miquel del Roig.

La gira del Festour continuarà el seu trajacte el 12 d’agost a Ribes de Fresser i ja l’atardor s’aturarà al Castanyadarock de Piera el 31 d’octubre.

El que fan els nois i noia de Le Petit Remon pot no ser de fàcil digestió pels amants de la música comercial. El seu so transpua influències rockeres, psicodèliques i elements de difícil i innacessària catelogació. Tot plegat es vesteix amb un folk creatiu i cert ambient lisèrgic. Tot i que algunes cançons entren bé a la primera escolta, cal escoltar-les amb detall per gaudir-les.

Le Petit Ramon és el nom artístic d’un projecte iniciat l’any 2002 per Ramon Faura, un artista amb trajectòria musical prèvia a la d’aquest grup que actualment completen la violoncelista Elvis JV i el percussionista Xavi Tasies. Sigui com sigui, ‘Brou’ és un bon disc poc convencional que s’ha fet sense pensar en les llistes d’èxits ni en rimes enganxoses, un fet comú a tot el recorregut de la formació.

A Spotify es pot escoltar el disc sencer, i si vols veure i escolotar com sona en directe pots fer-ho als concerts dels vespres de la UB dijous dia 7, i també divendres 8 a la sala Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat.

Els concerts són gratuïts i  tindran lloc els dimarts i dijous de les tres primeres setmanes de juliol a les 21.00 hores. L’aforament és limitat, tot i que hi haurà una carpa en un espai annex des d’on es pot escoltar el concert.

El programa d’aquest any portarà a  Maria Rodés (dimarts dia 5), Le petit Ramon (dijous dia 7) , Inspira (dimarts dia 12),  Le Pianc (dimarts dia 19), Erm (dijous dia 21), i foinalment Dotore (dimarts dia 26).

En les anteriors edicions de Els Vespres han actuat 125 músics i s’han organitzat 30 concerts amb noms com Manel, Maria Coma, Oliva Trencada, Espaldamaceta o Mishima, entre altres.

L’actualitat informativa general és fa ressò amb freqüència del bon moment de la música en català, un bon signe de normalitat. Alguns fets de pes donen fe de la seva popularitat entre el gran públic, per descomptat a Catalunya, però ara també en altres llocs. Aquest últim és el fet, des del meu punt de vista, més important. És donen, però, algunes circumstàncies i opinions de diferent tendència, i aquí és on cal centrar el debat si el que volem és la normalitat, continuïtat i expansió territorial del que musicalment es fa a Catalunya.

A diferència del idioma, el musical és un llenguatge universal. Tothom hi està d’acord ? Si la resposta és afirmativa hauríem de posar-nos també d’acord en quina és, o millor dit, quina ha de ser la senyera musical catalana alhora d’exportar grups, músics, cançons i, en definitiva, identitat musical catalana. Malauradament sembla que en això és no estem tots d’acord.

Vaig al grà: Música en català o música catalana ? Quin ha de ser el plantejament general ? Quin ha de ser ‘l’eslògan’ que ens defineixi, ens identifiqui i doni difusió internacional a la música que es fa a casa nostre ?

Diu Josep Verdaguer que “un discurs és fa hegemònic, no en funció de les seves qualitats intrínseques, sinó de la capacitat que té d’adequar-se als interessos” Els interessos i desitjos de molts músics i públic de casa nostre és cantar i escoltar cançons en català. Això és així de la mateixa manera que el interès de molta gent, sigui catalana, anglesa o del Camerun, és el de gaudir de bona música amb independència del idioma de les lletres.

A Catalunya, insisteixo, hi ha boníssimes propostes musicals en català que cal exportar, però per sobre de tot, a Catalunya es fa molta música de qualitat en diferents llengües i també, cal dir-ho, instrumental. Aquesta ha de ser la carta de presentació perquè, si en l’actualitat el pop en català té el reconeixement exterior que té, imagineu-vos si aconseguim aglutinar i exportar sota una identitat global catalana tota la música d’origen català.

En aquest context vull aplaudir la tasca de difusió internacional feta per Catalan Arts,  el portal de les indústries culturals catalanes de l’Àrea de Promoció Internacional de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).

Catalan Arts, en la seva besant musical, fa promoció internacional aglutinant els diferents ventalls musicals catalans sota el nom Music from Catalonian , un plantejament que inclou musics i propostes d’origen català en tota la seva amplitud.

The Gruixut’s – Que vénen els indies! Segon disc d’aquest grup de rock català amb 11 temes plens d’energia per quan necessiteu emocions sonores contundents. Notables dosis de potencia amb guitarres elèctriques sobre una base rítmica que no descansa. El podeu escoltar al web del grup.

Eddie Vedder – Ukulele Songs Composicions suaus i de notable senzillesa en un plantejament acústic amb veu i ukele com únics protagonistes. S’inclouen dues col·laboracions vocals en dos temes que enriqueixen el conjunt, la de Glen Hansard i la de Cat Power. També hi trobareu una versió tan breu com esplèndida de Dream A Little Dream. Un disc plenament des estressant.

Tim Knol – Days Temes pop amb la veu delicada de Tim Knol. Balades que  s’alternen amb cançons alegres i vitals com Glory Days, Golden Year.s Aquest és el segon disc d’un nou talent que tot just debutava el 2010 i que alguns han comparat amb Wilco o Ryan Adams.

Els Pets – Fan Teatre Gravació en directe feta durant la gira de 2007. Els de Constantí interpreten temes coneguts de la seva llarga trajectòria, algunes sorpreses i nous arranjaments d’algunes cançons emblemàtiques.  El disc és una bona opció per fer boca del que, amb posada en escena cronològica, serà la seva gira d’aquest estiu.

L’edició d’aquest any ha batut el record de numero de maquetes presentades en els 11 anys de concurs. Al voltant de 200 grups són a la llista de sortida del període de votacions populars que s’inicia el dia 15 de juny i a la que podeu participar fins el 15 de juliol.

De la votació popular en sortiran 9 semifinalistes que hauran versionar i/o adaptar al català una cançó enregistrada per un altre artista i musicar el poema d’un autor novell proposat pel Sona 9. Aquests temes es tocaran en directe juntament amb el repertori del grup, en actuacions de trenta minuts als festivals Acústica de Figueres, Mercat de Música Viva de Vic i Barcelona Acció Musical (BAM). De les 9 propostes inicials, el jurat del Sona 9 n’escollirà 6, que passaran a la quarta fase.

Ja a l’octubre, el jurat escollirà 3 grups i el públic, mitjançant la web del concurs, el quart. El resultat concretarà en el Premi Sona 9 al millor grup del concurs segons la votació del jurat, el Premi Joventut al segon classificat també segons la votació del jurat, i el Premi Èxit al tercer i quart classificats.

Del Sona 9 han sorgit noms, entre altres, com Miquel Abras, Wantum, The Gruixut’s o La Iaia. Aquesta, però, és només una llista parcial de guanyadors a la que cal afegir premis mal anomenats menors i un munt de finalistes com Bikimel, Manel, Anímic, Mine, Hewell i un llarg etcètera.

Tornant a l’edició d’enguany, hem fet una tria entre tots els participants d’algunes de les propostes que podeu trobar entre els concursants d’aquest 2011. Aquesta, però, és una elecció que ha de ser completada amb l’escolta de l’apartat del web on podeu deixar sonar aleatòriament totes les formacions.

• Bulma Quartet del Garraf amb una proposta de pop-folk
• Xaranga Rumba catalana cuinada al barri més rumbero, el Gràcia a Barcelona
• Jeans & Tonic Jove formació de Barcelona que inicia aquest mateix 2011 la seva trajectòria.
• Laura Segarra Cantant i compositora osonenca amb un primer disc autoeditat el 2010
• 9 Son Grup d’onze músics amb una proposta festiva de fusió.
• NorT Un trio de Castellbisbal de nova collita en el que Jordi Riera posa la veu.

El grup aporta una nota diferencial a la música que es fa actualment a Catalunya, i ho fa per partida doble. Per un costat, són els únics que canten alternativament en català i francès. Per un altre, la seva proposta inclou una personal visió de la chanson francesa en uns temps en els que ni el francés ni l’estil són habituals a casa nostra. La seva és doncs, una aposta valenta i peculiar que, a més, té un resultat prou interessant.

A ‘Bigoti Vermell’, hi trobem cançons tan senzilles com boniques. Escolteu per exemple la delicada veu d’Anna Roig cantant una història romàntica a Petons Entre Camions. El tema que dóna nom a l’àlbum és una simpàtica història que s’ha presentat com primer single i videoclip en la que s’explica en clau divertida una situació que pot no ser-ho tant.

Click here to view the embedded video.

• 25 a 29 de maig, Barcelona

Primavera Sound Un dels grans que aquest any tira la casa per la finestra. A Marrameu el seguim d’aprop, en vam fer aquest article i aquest altre amb tota la informació.

• 16 al 18 de juny, Barcelona

Sónar Reservats als més electrònics, és un referent en el seu estil.

• 23 a 26 de Juny, Banyoles

(A)Phònica, Festival de la veu de Banyoles Una opció per fer una escapada al Pla de l’Estany i gaudir de formacions com Antònia Font, Jordi Puntí o La iaia, entre altres. Els socis del club TR3SC poden adquirir entrades amb un 50% de descompte per a tres dels espectacles.

• 23 a 25 de juny, Girona

Etnival Al voltant de Sant Joan com l’(A)Phonica, aquest festival porta a a Lila Downs, Very Pomelo, Itaca Band, Los de Abajo, Molotov i altres grups de l’escena mexicana.

• 1 al 3 de juliol, Vilanova i la Geltrú

Faraday En un entorn privilegiat al costat del mar, el Faraday acull artistes internacionals i catalans de diferent registre. Una alternativa recomanable de platja i música.

• 8 i 9 de juliol, Arbúcies

PopArb En un paratge tan especial com Parc Natural del Montseny, el PopArb ofereix un ventall de grups catalans luxe. Un Festival altament recomanable pels seguidors dela música que es fa actualment a Cataluya. Entre els assitents, hi podreu veure La Iaia i 4t 1ª, dues formacións que excepcionalment van enregistrar aquest vídeo tocant plegats.

Click here to view the embedded video.

• 8 i 9 de juliol, Barcelona

Cruïlla Barcelona Un dels clàssics a la ciutat comptal. Coincidint en dates amb el PopArb, el Cruïlla presenta una programació de luxe per extensa, variada i de qualitat. De Jack Johnson a Obrint Pas, passant per Public Enemy o Pau Vallvé, per citar-ne només alguns.

• 2 de Juliol a 17 d’Agost

Festival de Cap Roig Possiblement és el festival més elitista dels catalans junt amb Perelada. La presència d’artistes com el veterà bluesman B.B. King al costat de Raphael, junt amb els preus d’algunes localitats, donen una idea de la sintonia d’aquest festival que ara patrocina La Caixa.