Paracetamol music es un nou projecte digital que ofereix cançons inèdites de diferents artistes.
Creat per idea de Jaume Pla (Mazoni), ho defineixen com “un catàleg de cançons que, com els gats, aspiren a tenir set vides”, “una regressió a l’era daurada del single.Tres minuts que fan vibrar. Que emocionen” .
De moment, les cançons que hi podeu escoltar són encara poques, però molt interessants. Des de Marremeu els animem a tirar endavant amb el projecte.
Els Wantun són un grup jove d’indi-pop de l’escena catalana emergent. Fa ben poc han gravat el seu primer disc, “Animalia”, un treball amb 13 cançons composades pels germans Ricard i Francesc Brull, dos dels components originals de la formació.
A més dels 5 membres de Wantun, a Animalia, Miri Ros posa la veu de la darrera cançó del disc “Dilluns Nit”. L’àlbum el presentaran oficialment a la sala Apolo de Barcelona el proper 6 d’abril i ja el podeu escoltar sencer a Spotify.
El disc s’obre amb el tema Animal, que parla de la singularitat, de no voler ser un clon més, de voler viure la vida amb intensitat. Aquesta és la cançó que han escollit pel videoclip que acaben d’estrenar.
Des de l’any 1979 Radio 4 organitza el Premi Disc Català de l’Any que es dóna al més votat entre tots els editats i cantats en català.
Enguany es celebren 30 anys d’aquest guardó amb l’edició d’un disc promocional que inclourà una selecció de temes d’alguns dels àlbums que han guanyat en aquestes tres dècades. El disc s’entregarà a tots els assistents a la festa de lliurament del Premi que es farà el 24 de març a la Sala Luz de Gas de Barcelona.
Qualsevol pot participar-hi fins el 28 de febrer a http://disccataladelany.cat/ i escollir 3 discos entre els gairebé 200 publicats l’any 2009. D’aquestes votacions i l’opinió d’un jurat format per periodistes musicals en sortiran 10 finalistes. Llavors s’obrirà la segona etapa on només es podrà votar per aquests 10.
El guanyador de l’any passat va ser aquest “M’agrada sentir el que tu sents” de Miquel Abras.
La revista Enderrock, referent indiscutible en el panorama musical català, atorga anualment els premis als millors treballs i artistes en llengua catalana.
A hores d’ara ja són públics els resultats de la crítica, mentre que la decisió de la votació popular encara és oberta. Podeu votar fins el 15 de febrer i aconseguir una invitació pel dia de l’entrega de premis.
Hi ha 4 categories diferents: pop-rock, cançó d’autor, folk/noves músiques i altres (grup revelació, portada de disc, sala de concerts, dvd, web, etc.) La llista de candidats és molt extensa en tots els apartats, i això demostra la vitalitat de l’escena musical catalana actual.
Entre els premiats hi ha Quimi Portet com millor artista del 2009, el millor disc de pop-rock per Eufòria 5 - Esperança 0 de Mazoni o, en la categoria de disc en directe, el 500 de Gertrudis, un treball de rumba catalana actual en el que participen, entre altres, Gerard Quintana, Sabor de Gracia o els Ai Ai Ai en aquesta Samarreta D’Imperi .
El 5é cicle de Músiques Tranquil·les arriba al Maresme del 19 de febrer al 11 d’abril. Part de la flor i nata de l’actualitat musical catalana actuarà a 3 espais diferents de Mataró, el Clap, el Casal Nova Aliança i El Dau. També s’inclouen diferents solistes o grups menys coneguts però no pas menys interessants.
El primer concert serà el del mestre Quimi Portet (19 de febrer). El seguirà un trio de blues excepcional, QuiCol·labora, format per Quico Pi de la Serra acompanyat d’ Amadeu Casas a les guitarres i Joan Pau Cumellas a l”harmònica (26 de febrer). També actuarà Gerard Quintana presentant el seu darrer disc “Deterratenterrat” (6 de març), la jove cantant i pianista Maria Coma (12 de març) i Anímic, que a més de repassar el seu repertori presentaran alguna peça inèdita.
Aquests, però, son només una part dels concerts del Músiques Tranquil·les. N’hi ha previstos un total de 17.
Ja s’està organitzant el popArb, un festival de música a Arbúcies els dies 26 i 27 de juny en què només hi participen grups catalans. De fet, ja hi ha molts grups confirmats, coneguts com ara Manel, Mazoni o Love of Lesbian, i d’altres potser no tant coneguts com Élena o Oliva Trencada. De fet, l’any passat hi van tocar grups com La casa azul o Mishima, o sigui que el festival comença a agafar un cert prestigi entre la música catalana.
El preu de les entrades oscil·la entre 25 i 45€, depenent de si es compren a taquilla o anticipadament. Hi ha entrades d’un sol dia o per tots dos dies.
Algú s’hi apunta a anar-hi? M’agradaria anar-hi, però no sé pas si la meva economia està molt per festivals…
I avui, per fi, parlaré (des del meu punt de vista) del millor grup català del moment. Intentaré fer un repasset del primer disc de Manel, un disc que des que me’l vaig comprar ha sonat moltíssims cops a casa. Què dir-ne? Genial, totalment recomenable. Una nova generació de música que oblidant bells clàssics rockers troba en el folk català o més aviat crea el folk català per tal d’expressar inquietuds d’aquesta societat amb unes lletres impressionants. Senzillament tinc unes ganes boges que arribi el dia 30 de Maig, dia en el qual Manel realitzarà un concert a La Guardia Pilosa, un poblet al costat de Sant Martí de Sesgueioles, poble de l’avi. Tot seguit us deixo les cançons del disc amb la frase que trobo més interessant, ja se sap, això va a gustos.
En la que el Bernat se’t troba
La frase:que bonic, que bonic!
Avís per a navegants
La frase:però un avís per navegants, fes-me cas els dies senars…
Avui m’agradaria parlar de Mazoni. Potser no n’heu sentit a parlar, però Mazoni és un d’aquests grups catalans que, per desgràcia, no sonen gaire, ni a les ràdios ni entre el públic en general. Tot i així, Mazoni compta amb 5 discos, entre els quals s’ha de comptar Días Soleados (2001), ara descatalogat i cantat en castellà. Acaben el repertori 7 Songs For A Sleepless Night 2004), en anglès, i Esgarrapada (2006), Si Els Dits Fossin Xilòfons (2007) i Eufòria 5 - Esperança 0 (2009), cantats en català.
Segons l’article a la Viquipèdia catalana, Mazoni és el nom artístic de Jaume Pla, tot i que abans havia format grup amb Carles Sanjosé (que actualment forma Sanjosex).
Bé, tot això ve per presentar-vos la cançó No tinc temps:
Encara no hem parlat de Manel (ho farem d’aquí a poc temps), però és que he vist a Videoclips.cat el videoclip de Gent normal, la versió en català de Common People de Pulp. Us deixo el vídeo en català (les lletres en català no les trobo enlloc i em fa molta mandra escriure-les des de zero), el vídeo en anglès i les lletres en anglès.
Encetem aquesta secció, “La versió catalana”, amb una cançó que em transporta a la infància. Quan tenia uns set o vuit anys, em van regalar un casset dels Miralls de Dylan, és a dir, en Jordi Batiste i en Gerard Quintanta. Durant molts anys, cançons com “Tot ja s\’ha acabat per tu i per mi” o “Escolta-ho en el vent” van acompanyar-me abans d’anar a dormir tot fent les nits més dolces.
Deixa-ho córrer, ja està fet - Miralls de Dylan
No et pensis pas que tot està molt bé, no,
seria massa planer;
no et pensis pas que tothom viu feliç, no,
seria massa senzill.
L’arbre que has plantat pot créixer tort o dret,
el consell que has donat pot ser llançat al vent,
l’home no pot ser a la mida que el volem,
deixa-ho córrer ja està fet.
No et pensis pas que tothom està bé, no
malgrat la cara que fa;
no et pensis pas que tothom està bé, no,
malgrat la vida que fa;
La gana fa que el pa no sigui dur,
la por et farà plorar, pitjor per tu,
la nit d’amor no s’acabarà mai,
però ara ens toca despertar.
M’agradaria tenir una altra amiga
que fos tal com eres tu;
m’agradaria tenir una altra amiga
que m’estovés el cor dur.
Donar-li la soledat que ara tinc,
quan em cridés dir-li “Ara vinc”;
m’agradaria tenir una altra noia, sí,
que fos tal com eres tu.
Es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats,
el temps que hi puguis estar;
es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats,
si els obres la llum et farà mal.
Jo ja els he obert, he vist i ara me’n vaig,
la llum és massa clara però l’aigua no ho és tan,
no vulguis d’aturar el meu caminar,
deixa-ho córrer ja està fet.
Marrameu és un bloc sobre música, tant catalana com estrangera, escrit en català. Intentem que els lectors participin al bloc a través dels comentaris i del programa de música gratuïta Spotify. A més, formem part de la xarxa de blocs Estol.cat. Qui escriu aquest bloc?