(Vota)
Loading ...
Encetem aquesta secció, “La versió catalana”, amb una cançó que em transporta a la infància. Quan tenia uns set o vuit anys, em van regalar un casset dels Miralls de Dylan, és a dir, en Jordi Batiste i en Gerard Quintanta. Durant molts anys, cançons com “Tot ja s\’ha acabat per tu i per mi” o “Escolta-ho en el vent” van acompanyar-me abans d’anar a dormir tot fent les nits més dolces.
Deixa-ho córrer, ja està fet – Miralls de Dylan
No et pensis pas que tot està molt bé, no,
seria massa planer;
no et pensis pas que tothom viu feliç, no,
seria massa senzill.
L’arbre que has plantat pot créixer tort o dret,
el consell que has donat pot ser llançat al vent,
l’home no pot ser a la mida que el volem,
deixa-ho córrer ja està fet.
No et pensis pas que tothom està bé, no
malgrat la cara que fa;
no et pensis pas que tothom està bé, no,
malgrat la vida que fa;
La gana fa que el pa no sigui dur,
la por et farà plorar, pitjor per tu,
la nit d’amor no s’acabarà mai,
però ara ens toca despertar.
M’agradaria tenir una altra amiga
que fos tal com eres tu;
m’agradaria tenir una altra amiga
que m’estovés el cor dur.
Donar-li la soledat que ara tinc,
quan em cridés dir-li “Ara vinc”;
m’agradaria tenir una altra noia, sí,
que fos tal com eres tu.
Es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats,
el temps que hi puguis estar;
es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats,
si els obres la llum et farà mal.
Jo ja els he obert, he vist i ara me’n vaig,
la llum és massa clara però l’aigua no ho és tan,
no vulguis d’aturar el meu caminar,
deixa-ho córrer ja està fet.
