Publicat el mes de maig d’aquest 2010 i gravat en directe durant la seva gira española de 2006 que, entre altres llocs, va passar per Barcelona, aquest és un àlbum amb dos cd, dos músics com a protagonistes, dos noms i, en part, dos llengües. El idioma de Jackson Browne és, com bé sabeu, l’anglés, però en aquesta ocasió es va voler rodejar de músics espanyols i presenta les cançons en castellà en un exercici d’empatia, agraïment i proximitat.
Musicalment estem davant un repàs en directe i acústic a les cançons del veterà autor americà i només dues de David Lindley . Jackson Browne es deixa acompanyar, a més de per David Lindley, per diferents convidats de l’escena española com el mateix Tino de Geraldo a les percussions, a qui ha volgut dedicar el subtítol del disc, “En Vivo Con Tino”. També hi són Javier Mas a la bandúrria, Carlos Nuñez, Kiko Veneno i la gallega Luz Casal.
Fa pocs dies s’ha publicat ‘To the sea’, un nou àlbum de Jack Johnson. Pocs mesos després del fantàstic ‘En Concert’, el cantautor hawaià ha tornat als estudis de gravació amb nou material i n’ha sortit amb el cinquè disc d’estudi de la seva trajectòria . Es tracte, un cop més, d’un grapat d’agradables melodies, cançons que transmeten bones vibracions, lletres que parlen de la natura, el mar o l’amor i ritmes tant senzills com contagiosos
La recepta de Johnson està feta amb ingredients casolans, com en els bons plats de la cuina tradicional, i no per senzilla deixa de ser interessant, delicada i gustosa. Això no es poc en els temps que corren, en els quals, a vegades, les ganes de trobar noves sonoritats cauen en el barroquisme o l’excés de sofisticació.
La banda de rock ‘n’ roll més important de la història acaba de reeditar un disc clau a la seva carrera amb temes addicionals inèdits. L’àlbum és ‘Exile on the main street’ i va veure la llum el 1972.
A manca de noves cançons i de gira, aquest 2010 els Stones volen tornar a l’actualitat i ho fan rescatant i ampliant una de les seves gravacions. Als 18 temes originals s’hi ha afegit 10 cançons mai publicades oficialment. Entre elles, Pass The Wine (Sophia Loren) o Good Time Women, per citar-ne només dues, ens retornen el millor so stonià dels setanta. D’altres són preses alternatives que agradaran als seguidors incondicionals.
El Boss publica el 22 de juny ‘London Calling: Live In Hyde Park’,un doble DVD gravat el 2009 en elfestival Hard Rock Callingde la capital britànica.
Aquesta és una gravacióde quasi 3 hores que comença a la llum del dia amb una versió de l’emblemàtic ‘London Calling’ de The Clash i finalitza, després de 26 cançons, amb ‘Dancing In The Dark’ i la posta de sol. També hi ha versions de temes de Jimmy Cliff, The Young Rascals i Eddie Floyd, a banda d’una bona selecció de cançons del propi Bruce que s’acompanya de la E Strett Band.
El cantautor Jakob Dylan acaba de treure el seu segon disc en solitari, ‘Women and Country’, dos anys després de ’Seeing Things‘, el primer treball sense The Wallflowers, grup que va formar el 1992 i liderà durant més de deu anys.
‘Women and Country’ és un treball acústic sense gaire més pretensions que les d’oferir bones cançons. L’artista les està presentant pels Estats Units gairebé a concert diari durant aquest abril. Per tenir més informació de tot plegat podeu visitar el web oficial, que per cert també és nou .
Per fer boca, en el vídeo inferior veureu Jakob cantant en companyia d’un duo femení format per Neko Case i Kelly Hogan tres dels temes del disc: “Nothing But The Whole While World”, “Everybody´s Hurtin´” i “Holly Rollers for Love”. Si en voleu més, les onze cançons de Women and Country ja es poden escoltar a Spotify.
Deixant de banda el cognom, que pot ser un avantatge per obrir portes o un inconvenient per allò de les odioses comparacions amb el seu pare, Jakob ja ha fet mèrits suficients perquè se’l valori únicament per la feina feta.
El nom italià de Paolo Nutini li ve per part paterna, però ell és d’origen escocès. Amb només 23 anys aquest cantant i compositor ja ha publicat dos discos fantàstics que val la pena escoltar, These Streets (2006) i Sunny Side Up (2009). També ha editat alguns temes gravats en directe com aquest fantàstic Last Request, o versions acústiques com ‘Growing up reside you’ que us podeu descarregar gratuïtament al seu web oficial.
Paolo Nutini sorprèn per una veu molt més madura i aspre de la que un pot imaginar pel seu aspecte quasi adolescent. Les seves cançons es mouen per diversitat de ritmes i influències entre el rock, el folk i el soul. A Gran Bretanya ha triomfat com el que més, encapçala les llistes d’èxits i pot presumir d’haver esgotat fa temps les entrades per dos concerts a l’emblemàtic Royal Albert Hall de Londres que es celebren aquest 8 i 9 d’abril.
De moment no hi ha previst cap concert a Catalunya, així que, tret que viatgem per Europa i ens acostem a alguna de les seves actuacions, ens hem de conformar en veure’l en vídeos com aquest. No us el perdeu.
Aquest és un grup nord-americà que desprèn força i energia pels quatre costats. Els 66 anys de la seva cantant, Dorothy Mae Whitsett, no són obstacle per estar a l’alçada de la joventut dels 4 components de The Diamonds.
El que fan camina entre el rock and roll, el soul i el R&B. Són temes senzills, poc elegants potser, però sense cap concessió a l’avorriment o el desànim. Escoltar qualsevol cançó del seu àlbum de debut és una bona dosi vitamínica per carregar piles. Proveu per exemple amb Crazy ‘Bout You Baby o amb el tema que obre el disc I Ain’t Mad At Ya. Serà difícil no bellugar-se.
Com ja van avançar a Marrameu a “Novetats discogràfiques” el passat gener, acaba de sortir al mercat el disc amb temes inèdits de Jimi Hendrix “Valley of Neptune”.
Possiblement alguns dels que llegiu això no heu escoltat mai Hendrix, per altres serà tot un referent musical . El cas és que se’l considera un dels guitarristes més destacats de la història, i això, modes, tendències i gustos a part, ben val dedicar-li una estona.
A Spotify podem escoltar Valleys Of Neptune, el primer llançament d’un conjunt de material que anirà sortint al mercat amb motiu del 40 aniversari de la mort del guitarrista.
En el web oficial de Tom Petty s’ha fet pública la propera gravació i publicació d’un nou disc amb els Heartbreakers. Tot i que Petty el 2006 va treure en solitari “Highway Companion” , fa 8 anys de l’últim treball d’estudi amb els seus incombustibles Heartbreakers, i axò es força temps.
El disc es diu “Mojo”, sortirà aquesta primavera i de moment no se’n sap gaire més, però per fer boca ja podem escoltar un dels temes. És aquest Good Enough i sona així de bé.
Fa pocs mesos aquest cantautor anglès va treure al mercat “Secret, Profane & Sugarcane”, un disc amb el que tornava a la música acústica americana després d’anys de bellugar-se per altres estils.
“Secret, Profane & Sugarcane” està produït pel conegut T Bone Burnett, que també toca la guitarra elèctrica en algunes peces. Aquest és l’únic instrument amplificat en un disc amb músics de bluegrass i country tradicional i instruments com el dobro, el violí, la mandolina o l’acordió.
Si alguna cosa caracteritza Elvis Costello és el ser un artista molt prolífic que, a més, té la capacitat d’adaptar-se a registres musicals ben diferents i fer-ho bé en tots . Ha vingut publicant una mitja d’un disc per any des de que es va estrenar el 1977, i això no és habitual. En aquesta extensa discografia hi ha de tot, pop, rock, americana, jazz (ha gravat amb la pianista Marian McPartland o amb el guitarrista Bill Frisell), i fins i tot un treball integrament simfònic, “Il Sogno”.
En aquest últim treball Costello ha apostat per la simplicitat. Són 13 cançons entre les que trobem peces despullades d’ornamentació com My All Time Doll o la dolça Changing Partners que tanca el disc.
(Puntuació: 2, 1 vots)
Loading ...
Publicat el mes de maig d’aquest 2010 i gravat en directe durant la seva gira española de 2006 que, entre altres llocs, va passar per Barcelona, aquest és un àlbum amb dos cd, dos músics com a protagonistes, dos noms i, en part, dos llengües. El idioma de Jackson Browne és, com bé sabeu, l’anglés, però en aquesta ocasió es va voler rodejar de músics espanyols i presenta les cançons en castellà en un exercici d’empatia, agraïment i proximitat.
(Vota)
El nom italià de Paolo Nutini li ve per part paterna, però ell és d’origen escocès. Amb només 23 anys aquest cantant i compositor ja ha publicat dos discos fantàstics que val la pena escoltar, 
Aquest és un grup nord-americà que desprèn força i energia pels quatre costats. Els 66 anys de la seva cantant, Dorothy Mae Whitsett, no són obstacle per estar a l’alçada de la joventut dels 4 components de The Diamonds.
Com ja van avançar a Marrameu a “
Fa pocs mesos aquest cantautor anglès va treure al mercat “Secret, Profane & Sugarcane”, un disc amb el que tornava a la música acústica americana després d’anys de bellugar-se per altres estils.