Estol.cat Xarxa de blocs temàtics escrits en català
Acudits.net El directori d'humor i acudits més gran, i en català
Una estudiant de moda Tendències, moda, teixits, tècniques, passarel·la, marques...
Detennis.cat Bloc del món del tennis en català: jugadors, atp, marques, material de tennis, tècnica, clubs…
Bitscatalans.com Bloc sobre tecnologia, hardware, software, Web 2.0, web social, TIC...
Mónverd.org Bloc sobre medi ambient, reciclatge, natura, fauna i flora...
Disse.cat Disseny gràfic, Inspiració, tipografies, Internet 2.0, usabilitat, colors, 
Cinergia.net Crítiques, novetats a la Cartellera, festivals, premis, cinema underground, males i bones produccions, festivals...
Esquellot.cat Bloc Llengua catalana, l’estat català, concerts, actes, events i opinions polítiques sobre Catalunya.
Marrameu.com Bloc de Música: grups, solistes, música en general, música catalana, concerts, concerts a Barcelona, crítiques, notícies musicals…
Videoclips.cat Molts videoclips de música catalana, aquets videoclips són votats per el usuaris.
Espaidefutbol.com En el fons tothom hi entén de futbol. En aquí parlem de futbol, en majúscules.
Humanicat.org Bloc on es parlarà de Drets Humans, Pacificació, Cooperació, Desenvolupament i Immigració a través dels mitjans
Lletresdebatalla.com
Informació actualitzada i de qualitat sobre el món de la literatura
En el web oficial de Tom Petty s’ha fet pública la propera gravació i publicació d’un nou disc amb els Heartbreakers. Tot i que Petty el 2006 va treure en solitari “Highway Companion” , fa 8 anys de l’últim treball d’estudi amb els seus incombustibles Heartbreakers, i axò es força temps.
El disc es diu “Mojo”, sortirà aquesta primavera i de moment no se’n sap gaire més, però per fer boca ja podem escoltar un dels temes. És aquest Good Enough i sona així de bé.
Fa pocs mesos aquest cantautor anglès va treure al mercat “Secret, Profane & Sugarcane”, un disc amb el que tornava a la música acústica americana després d’anys de bellugar-se per altres estils.
“Secret, Profane & Sugarcane” està produït pel conegut T Bone Burnett, que també toca la guitarra elèctrica en algunes peces. Aquest és l’únic instrument amplificat en un disc amb músics de bluegrass i country tradicional i instruments com el dobro, el violí, la mandolina o l’acordió.
Si alguna cosa caracteritza Elvis Costello és el ser un artista molt prolífic que, a més, té la capacitat d’adaptar-se a registres musicals ben diferents i fer-ho bé en tots . Ha vingut publicant una mitja d’un disc per any des de que es va estrenar el 1977, i això no és habitual. En aquesta extensa discografia hi ha de tot, pop, rock, americana, jazz (ha gravat amb la pianista Marian McPartland o amb el guitarrista Bill Frisell), i fins i tot un treball integrament simfònic, “Il Sogno”.
En aquest últim treball Costello ha apostat per la simplicitat. Són 13 cançons entre les que trobem peces despullades d’ornamentació com My All Time Doll o la dolça Changing Partners que tanca el disc.
La que segurament és la millor veu femenina del soul actual actua al Palau de la Música amb un disc acabat d’estrenar, “Colour me free“. El concert, que forma part de la programació del Festival Mil·leni, es celebra aquest dijous dia 11.
Joss Stone és una jove cantant nord-americana amb una veu impressionant. Desprès d’un debut esplèndid amb l’àlbum “The Soul Sessions”, pot haver decepcionat als que preferim l’estil d’aquelles cançons al d’altres discs que ha gravat posteriorment, força més comercials. Ara, en varies cançons de “Colour me free”, retroba aquella força i aquell so que respira bon soul, i deixa parcialment de banda els ritmes més ballables que han predominat en altres treballs. Una bona mostra és el tema Lady o aquest Incredible, recomanable d’escoltar a volum alt, senzillament genial.
Taylor Switt és una jove cantant i compositora nord-americana que acaba de ser premiada amb 4 grammys, entre els que hi ha el de millor disc de l’any per Fearless. Per la industria musical i per qualsevol artista, aquest és un reconeixement important i, per descomptat, una empenta mediàtica de primera categoria cap a la fama i l’èxit.
La noticia guanya en interès si es té en compte que aquesta angelical cantant te només 20 anys i ja és, almenys als Estats Units, tota una estrella. Catalogada com una cantant de country, tot i que les seves cançons tenen una clara sonoritat pop, ha publicat fins ara 2 àlbums que han ocupat els primers llocs a les llistes de vendes. Amb el ressò i la popularitat dels grammys se li obra una porta enorme al mercat musical mundial. Caldrà veure si sap aprofitar-la i si ho fa pels camins de la comercialitat i l’èxit fàcil i sovint efímer, o ens sorprèn amb una carrera musical on priva la qualitat, la creativitat i, en definitiva, la bona musica.
En l’escena internacional de pop i rock els nous llançaments discogràfics són una constant. A Marremeu us avancem alguns dels discs que sortiran al mercat durant els propers mesos.
Artistes com Carla Bruni, Duran Duran, Devendra Banhart o Keren Ann participen en un doble disc d’homenatge a David Bowie. L’edició està prevista per febrer i inclourà unes 30 versions de temes de Bowie.
”Scratch My Back” és el nom del nou àlbum de Peter Gabriel. S’editarà també aquest febrer i comptarà amb la participació de diferents músics.
El cantautor nord-americà Josh Rouse publicará el 16 de febrero “El turista”. Serà el seu primer disc cantat en castellà.
El 8 de març es publica el que serà tot un esdeveniment discogràfic, un disc de Jimi Hendrix amb 12 temes inèdits, “Valleys of Neptune”.
Peter Wolf -ex cantante de J. Geils Band- torna amb l’àlbum “Midnight Souvenirs” que es posarà a la venta el 6 de abril.
Rufus Wainwright ha fet públic el títol del seu proper treball, “All Days Are Nights: Songs for Lulu”. Es posarà a la venta aquesta primavera.
Els recomanables Drive-By Truckers estrenaran el desè disc, “The Big To-Do”. El trobarem a la xarxa i a les botiges el 16 de març.
El dia 17 surt al mercat “The Fall“, el quart disc d’estudi que Norah Jones signa en solitari. L’estrena mundial inclou dues edicions, standard i de luxe, aquesta última amb 6 temes addicionals en directe.
”The Fall” és un disc que ens obsequia de nou amb la dolça veu d’aquesta cantant que afortunadament ha sabut no deixar-se portar per l’èxit internacional. Aquest és un àlbum que ha Marremeu ja hem pogut escoltar i el que podeu accedir des de la web de la cantant. Desprès d’una primera audició deixa bon gust de boca. Un disc on Norah Jones alterna els temes reposats i càlids a que ens té acostumats amb cançons moderadament més accelerades. També hi trobem, cal dir-ho, alguna peça força mediocre, però ja se sap que els àlbums rodons escassegen.
”The Fall” presumiblement entrarà a les llistes d’èxit aviat, sense xifres escandaloses però amb continuïtat.
Aquest dijous s’han concedit en la seva edició europea els MTV 2009. Aquest certamen ha tingut una triomfadora, la compositora i cantant de pop i R&B Beyoncé. Les votacions populars li han atorgat 3 guardons, a la millor cançó, artista femenina i vídeo. Bé, es cert, la noia és guapíssima, respira sensualitat, balla bé i és a les llistes d’èxit.
Imatges publicades a La Vanguardia
Seria enganyar-se no tenir present que aquests premis tenen importants interessos econòmics amb un pla de màrqueting al darrera ben elaborat. No ens hem d’estranyar, en el camp artístic això és habitual. També ho és que hi ha altres premis amb menys popularitat però on el que es premia respon a criteris presumiblement menys comercials. En el camp musical podem citar els Billboard a nivell mundial o, a tall d’exemple, el millor artista de blues català de l’any. Aquest últim no té cap repercussió mediàtica, però en canvi ve atorgant un reconeixement a artistes que, no ho dubteu, se’l mereixen per criteris ben musicals. Aquest any s’ha concedit al mestre Quico Pi de la Serra.
Tornant als MTV cal dir que hi altres guanyadors, més o menys mereixedors de premis. També és cert que entre gustos no hi ha disputes. Sigui com sigui, posats a triar un dels premiats em quedo amb Green Day com artista rock.
La esperpèntica anècdota del esdeveniment ha tingut lloc en el concert gratuït de U2. Es celebrava, com ja us vam avançar a Marremeu, amb motiu de l’aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Segons han comentat a TV3 avui mateix, tot i ser un acte gratuït, una balla de 3 metres impedia veure l’escenari els que no havien aconseguit entrada. Un mur per separar uns d’altres en el lloc i l’aniversari del desaparegut mur de Berlín.
I avui una proposta que ja fa temps que corre pel món. Tegan & Sara, dues bessones idèntiques de Canadà ens fan arribar un rock/pop indie bastant interessant. Aquesta cançó, precisament, ve lligada de la mà amb una de les sèries que més èxit estant tenint actualment, Grey’s Anatomy o Anatomía de Grey, i la podeu trobar a l’Spotify.
Encara no hem parlat de Manel (ho farem d’aquí a poc temps), però és que he vist a Videoclips.cat el videoclip de Gent normal, la versió en català de Common People de Pulp. Us deixo el vídeo en català (les lletres en català no les trobo enlloc i em fa molta mandra escriure-les des de zero), el vídeo en anglès i les lletres en anglès.
Encetem aquesta secció, “La versió catalana”, amb una cançó que em transporta a la infància. Quan tenia uns set o vuit anys, em van regalar un casset dels Miralls de Dylan, és a dir, en Jordi Batiste i en Gerard Quintanta. Durant molts anys, cançons com “Tot ja s\’ha acabat per tu i per mi” o “Escolta-ho en el vent” van acompanyar-me abans d’anar a dormir tot fent les nits més dolces.
Deixa-ho córrer, ja està fet - Miralls de Dylan
No et pensis pas que tot està molt bé, no,
seria massa planer;
no et pensis pas que tothom viu feliç, no,
seria massa senzill.
L’arbre que has plantat pot créixer tort o dret,
el consell que has donat pot ser llançat al vent,
l’home no pot ser a la mida que el volem,
deixa-ho córrer ja està fet.
No et pensis pas que tothom està bé, no
malgrat la cara que fa;
no et pensis pas que tothom està bé, no,
malgrat la vida que fa;
La gana fa que el pa no sigui dur,
la por et farà plorar, pitjor per tu,
la nit d’amor no s’acabarà mai,
però ara ens toca despertar.
M’agradaria tenir una altra amiga
que fos tal com eres tu;
m’agradaria tenir una altra amiga
que m’estovés el cor dur.
Donar-li la soledat que ara tinc,
quan em cridés dir-li “Ara vinc”;
m’agradaria tenir una altra noia, sí,
que fos tal com eres tu.
Es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats,
el temps que hi puguis estar;
es pot ser molt feliç tenint els ulls tancats,
si els obres la llum et farà mal.
Jo ja els he obert, he vist i ara me’n vaig,
la llum és massa clara però l’aigua no ho és tan,
no vulguis d’aturar el meu caminar,
deixa-ho córrer ja està fet.