La que segueix és una llista de 14 cançons de luxe noves d’aquest any amb alguna concessió a 2010, una tria que ha passat a formar part d’aquesta personal banda sonora vip. Són petites perles sense altre limitació estilística que el bon gust, balades acústiques o temes elèctrics, cantades en anglès o en català, fetes a casa o a milers de quilòmetres.

Més llistes musicals:

• 6 suggeriments muscals per estrenar novetats primeverals
• Noves llistes de cançons

Les plataformes d’streaming són una realitat a la xarxa que guanya força dia a dia, i en àudio musical Spotify és un servei especialment destacat que ha anat guanyant terreny des del seu inici l’any 2008.

Els canvis incorporats aquest mes de maig han aixecat polèmica a la xarxa. Alguns – diuen que un 10%- ja eren subscriptors de pagament i ara els usuaris es divideixen en els que no volen pagar –alguns no paguen un cèntim per res digital-, els que en fan ús gratuït amb les limitacions que suposa i els que ens hem passat a alguna de les dues opcions de pagament.

Si escoltes música en streaming sovint potser ja ho tens clar, però si no és així et donem algunes raons per fer servir Spotify –no hi tenim cap comissió, us ho asseguro-. També hi ha algun punt dèbil, els comentem al final. Si només escoltes música esporàdicament o prefereixes cd, mp3, vídeos o altres mitjans, també et recomanem donar-te d’alta a Spotify ja que és senzill, gratis en aquest cas i útil. A més, hi ha un truc que t’ajudarà a no pagar.

Raons per utilitzar Spotify

1. Té el catàleg musical més extens i variat de la xarxa entre les plataformes similars, incloent música en català i malgrat l’absència d’alguns –pocs- artistes i grups importants. L’oferta de Spotify és superior a Grooveshark, una de les alternatives existents.
2. Incorpora llistes d’ artistes relacionats per trobar música similar al que estem escoltant.
3. Funciona amb els paràmetres més habituals d’una xarxa social, permeten definir un perfil, compartir el que vulguem a Twetter i Facebook i tenir la nostre llista de contactes amb accés a la seva música pública.
4. La creació i modificació de llistes és àgil i es possible crear-ne de compartides, de forma que qualsevol usuari pot incorporar-hi nous temes. També permet subscriure’s a llistes d’altres usuaris i tenir-les sempre accessibles des del nostre perfil
5. La interfície és agradable i l’ús de totes les funcions del programa és senzill.
6. Inclou biografies comentades amb enllaços de forces grups del catàleg. Aquets és, però, un aspecte a millorar.
7. Permet pujar amb notable rapidesa tots els arxius d’àudio que tenim  al disc dur i ser utilitzat com reproductor, alhora que els podem compartir i sincronitzar amb iPhone, iPod Touch o móbil Android i amb  la biblioteca d’Itunes
8. El cost de les opcions de pagament és reduït si se’n fa un ús habitual i es considera la qualitat del servei: 4,99€ l’opció unlimited o 9,99€ per la versió Premium si volem utilitzar-lo des de dispositius mòbils.

Alguns punts dèbils

1. L’opció de radio presenta un menú atractiu que permet triar estils i dècades. No obstant, un cop feta la selecció el resultat del que escoltarem és mediocre i repetitiu.
2. Absència d’un cercador avançat tot i la possibilitat d’utilitzar alguns trucs per fer determinades recerques.

El truc per l’opció free.

Els usuaris del servei free que no vulguin esgotar les 10 hores d’ús que s’ofereixen gratis poden evitar el còmput de temps no escoltant algunes cançons fins el final, un truc vàlid avui al que potser Spotify posi remei, o no.

Julia Stone – The Memory Machine La veu del duet Angus & Julia Stone es presenta en solitari amb un ramet de cançons intimistes. Julia transmet dolces sensacions d’aires temperats i tendreses juvenils.

Chocolate Genius Incorporated – Swan Songs Un treball de 2010 que tal vegada va passar desapercebut i val la pena treure a la llum. Marc Anthony Thomson i Marc Ribot són la veu i guitarra que hi ha al darrera de Chocolate Genius Incorporate. Un disc que mereix nota alta. No us el perdeu.

Ron Sexsmith – Long Player Late Bloomer Un veterà de la americana amb uns vint anys de carrera que retorna amb nou material. Ron Sexsmith és un cantautor canadenc menys conegut del que es mereix i que guanya punts a mida que es va escoltant. Proveu-ho.

Madeleine Peyroux – The Things I’ve Seen Today Una veu revelació de fa pocs anys d’un particular panorama jazzístic on el refresc de sonoritats folk fa apte la proposta per tots els públics. Madeleine ja ha demostrat que és una cantant a tenir força en compte i ara ens porta noves cançons.

Amos Lee – Mission Bell Quart disc d’aquest home bon representant de la cançó d’autor internacional actual. Cançons un pel tristes i amb un punt de nostàlgia en alguns casos i més lluminoses en altres. Al disc hi col·laboren artistes com Lucinda Williams o Willie Nelson.

Rumer – Seasons Of My Soul Una nova sensació amb campanya publicitària al darrera. Temes amb dosis moderades de comercialitat, cançonetes agradables i accessibles per  un públic ampli. Inclou alguns temes recomanables per prendre’s un descans.

Per fer-ne un tast ràpid de totes les novetats anteriors us hem preparat una llista amb 10 temes escollits i alguna cançó addicional que no és entre els artistes comentats.

Les suggerències musicals per la primavera 2011

Davant la rotunda crisi de la industria musical tradicional, el mercat musical digital creix de forma continuada amb nous serveis, webs i xarxes que suposen volums de negoci progressivament més alts. A banda de les xarxes P2P per un costat i d’Itunes per una altre,  ja són una realitat nous models de negoci, promoció i difusió musical que s’afegeixen a l’oferta existent a la xarxa.

Fent referència al informe anual de la Federació Internacional de la Industria Discogràfica, La Vanguardia publicava un article en el que explicava que l’any 2010 el negoci digital de la música ha suposat el 29% dels ingressos del sector, amb un volum de negoci en torn els 3,4 mil milions de dòlars (incloent tant descàrregues com subscripcions a serveis de streaming).

Nous serveis i plataformes musicals

• Sony ha posat a la xarxa Qriocity, una plataforma que inclou “Video on Demand” i  “Music Unlimited” , sistemes accessibles des de  una notable varietat de dispositius fixes i mòbils.

• Supernova és una completa xarxa social musical tot tipus de serveis i un volum destacable d’usuaris i artistes. Especialitzada amb música indi i bandes locals, és una plataforma ara per ara centrada a nord-america però amb potencial d’expansió i creixement.

• Uplaya, en anglès com els dos anteriors, és una altre plataforma creada per una empresa española per músics i discogràfiques que poden pujar les seves cançons i tenen la possibilitat de ser assessorats per aconseguir transformar-les en èxits. Uplaya promociona i distribueix el material de 12 milions d’artistes. També té servei de radio online.

•  musicfanbOx és una petita xarxa social en castellà per fans de la musics y artistes. Activa des de fa pocs mesos és, a diferencia de les anteriors, un exemple dels molts projectes que neixen amb un mercat potencial més reduït i que, en alguns casos, es van fen un lloc entre els afeccionats a la música.

Quines novetats ens trobarem aviat ?

• En el capítol del que ha de sortir cal anomenar Google Music, un projecte reiteradament posposat que ara per ara és només una funcionalitat del cercador i no una aplicació. Aquesta sembla que serà un servei híbrid entre iTunes i Spotify.

• Una altre canvi esperat i desitjat és la baixada de preus d’alguns serveis de pagament. La compra de cançons soltes que actualment es venen a un preu mig de 1$, be sigui per reducció directe del preu unitari o per descomptes diversos, cal esperar que es redueixi a mida que augmentin demanda i oferta. Alguns serveis d’ streaming com Spotify ja ofereixen l’opció Premium a xxxx , un cost francament baix que sobre tot demana el lògic i progressiu canvi d’hàbits del consumidor per ser acceptat massivament i convertir-se en un servei d’ús massiu.

Davant el decreixement de la que ha estat la xarxa musical per excel·lència, han sorgit altres xarxes especialitzades com Last.fm, Spotify o Grooveshark que guanyen usuaris cada dia. Pel que fa a Spotify, tot i tenir un mercat geogràfic limitat que de moment només permet el registre des de 7 països europeus, ja compta amb 10 milions d’usuaris del servei gratuït i 750.000 del servei premium. Spotify té pendent entrar als poderosos Estats Units, un fet que alguns mitjans ja donen per fet aquest 2011.

Per un altre costat, xarxes socials generalistes com Twitter i, sobre tot, Facebook, tenen un potencial de difusió i promoció musical inqüestionable. En el cas de Facebook, ja és una realitat que qualsevol grup o solista hi té el seu espai, alguns d’ells amb milions de seguidors. Algunes xifres d’aquest 1 de març com les dels dos artistes que tot seguit us oferim són una mostra del potencial d’aquest monstre digital. No es tracte de casos extrems, grups com U2 superen de llarg les dades inferiors i d’altres d’àmbit geogràfic més reduït com molts grups catalans tenen “clubs de fans” molt nombrosos.

• Bruce Springsteen – 1.411.892 seguidors – Últim comentari de l’artista al mur – 2528 ‘m’agrada’ i 248 comentaris
• Norah Jones – 1.513.315seguidors – Últim comentari de l’artista al mur – 992 ‘m’agrada’ i 54 comentaris en només dues hores

A la inicial funcionalitat que els professionals del sector han donat als seus perfils a Facebook en els que comunicaven noticies, dates de concerts, compartien fotografies i interactuaven en major o menor mesura amb els seguidors, ja cal afegir-hi altres objectius i funcions. Així, han sorgit diverses aplicacions vinculades al negoci musical que es poden integrar amb Facebook i que obren les portes a la reproducció i venda de cançons, merchandising o compra d’entrades per concerts.

Algunes d’aquestes aplicacions són, per exemple, les dissenyades per Herzio : una ‘Fan Page’, la ‘Fan Store’ i  la ‘FanShows’ que comencen a ser utilitzades de forma creixent.

A banda del comentat fins aquí, el mercat musical digital ofereix cada dia nous serveis, webs i xarxes. Tot plegat amb determinades xifres de negoci que, malgrat la crisi de la industria discogràfica tradicional, mostra clares oportunitats. En seguirem parlant en un segon capítol que dedicarem aviat al sector musical a Internet.

I és que el Primavera Sound són grans noms. Pesos pesants. Però també, i en essència, són coses a descobrir, ‘hypes’ per venir, i confirmacions de recomanacions rebudes per entusiastes. En aquesta segona tongada primaveral, doncs, el protagonisme per aquells una mica més apartats dels grans focus.

Yuck són una de les bandes que més sonen per liderar aquest 2011. Per aquells qui han desgastat l’etiqueta indie, escoltar-los servirà per transportar-los als orígens. Hereus del so C-86 en versió segle XXI. Des d’EUA, arribaran Warpaint, una altra de les sorpreses de l’any. Formació que camina pels passadissos més foscos del pop aconseguint un so revitalitzant, tot i que amb un punt agrest. The Annuals, un manat de joves d’excitació centrípeta. Amb un ventall de sonoritats d’amplada inimaginable que beuen del més ric de cada casa. Deliciosos.

Click here to view the embedded video.

Evidentment, el PS 2011 també tindrà la corresponent quota autòctona. La formació de cantera tindrà noms com Toundra. Excel·lent formació capaç d’engendrar un so hipnòtic, creixent i d’una consistència ferma. Aias, trio d’encantadores barcelonines que ha fet trontollar els esquemes musicals d’aquí. Sense gaire temps de vida i sense un bagatge remarcable ja han aconseguit gravar el seu primer disc en un segell nord-americà i aparèixer a la tot podeross Pitchfork. També des de Barcelona el dj John Talabot. Un jove que persisteix en l’anonimat facial i que amb la seva electrònica, amb les essències més pures del House, ha aconseguit fer-se un nom als bits internacionals. I, finalment, El Guincho. Manetes canari, resident a la nostra ciutat, i que amb el seu mestissatge i dedicació a excavar catacumbes sonores fa temps que gira a arreu.

Click here to view the embedded video.

Altres a tenir en compte, per exemple, seran Tennis. Un matrimoni nord-americà que s’ha dedicat a cuinar el seu primer àlbum, ‘Cape Dory’, amb una senzilla però efectista recepta a base de sucre en grans quantitats i simplicitat ben entesa. M. Ward, monstre del rock nord-americà que no és precisament un desconegut, i que fa forces anys que es dedica a cultivar-se l’estatus de llegenda dins les subterrànies musicals. Un cas molt semblant als Low, banda de semi-culte que ja va actuar l’any passat al festival, i que destil·la un pop amb reverberacions i acords turmentosos. Una de les propostes més sorprenents serà poder veure Jamie XX, percussionista de The XX, segurament la banda més reveladora de 2010. En solitari, el britànic mostrarà la seva vessant més electrònica engreixada amb tints sintètics. I seguint amb les propostes de manufactura digital, Girl Talk. Un dj de reconeixement mundial que converteix les seves sessions en autèntiques bacanals del so festiu i el ‘bootleg’ impossible.

Click here to view the embedded video.

També podrem gaudir del projecte de Bart Davenport, Incarnations. Una formació que voreja un rock lleuger sucat amb les mels del soul i el funk més crespat. Des de la fèrtil Gran Bretanya, Gold Panda. Un dels noms que encapçala l’indietrònica actual. Capes de so exquisides, electrònica amable. A més, les sonoritats crepusculars d’Explosions in the sky. Exponents cabdals del rock més instrumental i experimental. Cults, duet de recent aparició que sorprèn amb la seva ajustada mescla de pop lleuger i soul. I, finalment, Comet Gain, indispensable pels militants de base pop, dels cercadors del matrimoni perfecte entre melodia i circumferència.

Pots escoltar aquestes recomanacions a la llista d’Spotify #PS11

A Marrameu ens endinsem en aquest univers musical amb la ilusió de compartir la música del país i la de l’escena internacional. Les llistes de cançons de Marrameu són una opció per triar i remanar i escoltar allò que us vingui més de gust.

Avui estrenem 3 noves llistes: ‘Noves cançons en català’, ‘La màgia de l’acústic’ i ‘Ens agrada el rock and roll’.

Podeu accedir-hi des de l’enllaç que teniu a la columna dreta del bloc.

‘Le Noise’ és el nou disc en solitari de Neil Young. Aquest cop, el músic americà s’acompanya exclusivament d’una guitarra, alternant temes elèctrics i acústics. Per aquest àlbum, Young ha escrit vuit cançons noves amb referències autobiogràfiques i sobre la pèrdua d’amics com la del guitarrista de la banda Ben Keith.

L’ex component de Led Zeppelin Robert Plant, torna a l’actualitat amb ‘Band Of Joy’ , un disc esperat per crítica i públic després del premiat i molt ben valorat ‘Raising Sand’ enregistrat l’any 2007 conjuntament amb Alison Krauss.

Joe Cocker publicarà ‘Hard Knocks’ aquest 5 d’octubre. La veu blanca més poderosa de la generació Woodstock segueix en actiu i ho fa amb nou cançons inèdites.

Santana ja té al mercat ‘Guitar Heaven: The Greatest Guitar Classics Of All Time’, un disc de versions al que hem dedicat un apunt a Marrameu.

Un altre guitarrista d’alta volada com Eric Clapton també s’ha afegit a la llista de novetats amb ‘Clapton’. Acompanyat de músics d’alt nivell, el guitarrista té al mercat el que possiblement és el seu millor disc en força anys.

A més de les anteriors,  hi ha altres  novetats recents o a punt de veure la llum:

• - Sting va editar Symphonicities el passat mes de maig.
• - Arcade Fire ja te el seu tercer treball, ‘The Suburbs’.
• - Phil Collins ha tornat amb ‘Going back’, un disc al que també hem dedicat un apunt.
• - Elton John & Leon Russell s’han unit per enregistrar “The Union”, que arribarà el 19 d’octubre.
• - Si us agraden les emocions fortes podeu escoltar ‘The final Frontier’ d’ Iron Maiden a partir del dia 5 d’aquest mateix mes.

El seu és un format acústic de cançons suaus, lliure d’ornamentacions musicals i enrevessaments lírics.  És cert que escoltar l’àlbum sencer d’una tirada pot relaxar-nos en excés, però aquesta és una opció que queda a elecció de l’oient i que és cada cop menys habitual, doncs es consumeixen cançons i no tant discos. Sigui com sigui, a Spotify podeu escoltar un o tots elsa temes de ‘Tenir-ho Tot’.

L’escolteu sencer o no,  aquesta és una proposta esplèndida per deixar-se portar per la sensibilitat musical d’aquesta parella de Barcelona que han estrenat el seu primer disc amb cançons pròpies i que ja hem incorporat a la llista de Marrameu Novetats de l’escena catalana 2010.

Si voleu veure’ls en directe, el seu proper concert és el 27 d’agost al Bar Medusa de L’Escala i posteriorment, el 7 d’octubre,  actuaran a L’Auditori de Barcelona.

Les funcionalitats de Myspace abracen un ampli ventall de possibilitats. Algunes son conegudes per tothom.  És el cas del perfil de cada usuari amb una petita biografia,  l’anunci cronològic de concerts o actes,  possibilitat de fer comentaris, una breu llista de reproducció amb mp3 que el  propi usuari pot penjar o la inserció d’imatges i vídeos.

De tot el que podem trobar a Myspace Music volem destacar alguns aspectes i novetats:

• - La secció de vídeos, a la que no s’accedeix gaire davant l’omnipresent monstre Youtube, i val la pena fer-ho.

• - Una de les novetats que s’ha incorporat recentment és la possibilitat de crear o accedir a llistes de cançons o playlist per part de qualsevol usuari registrat, incorporar-les al propi perfil i compartir-les amb només un clic per mail o a gairebé qualsevol xarxa.

A tall d’exemple aquí teniu un playlist fet per Marrameu amb temes que difícilment trobareu a altres llocs. Pugeu el volum i deixeu que la música faci la resta.

‘Soul blues songs’ de músics catalans

• - Finalament, l’Agenda d’activitats, per zona, dia i tipus.

Si comparem amb Spotify, cal dir que estem posant sobre la taula dos plataformes ben diferents. Tot i la recent incorporació de funcionalitats socials per part de l’Spotify, aquest és encara un model bàsicament d’àudio en streaming que, a més, està limitat a una part de l’oferta musical: la comercialitzada per una majoria de grans discogràfiques, no totes.  En queden excloses, doncs, milers de propostes musicals de tots colors, sobre tot nous projectes i els anomenats músics independents.

Myspace segueix sent la primera i més gran plataforma digital per descobrir noves propostes musicals que no són presents a altres espais digitals o físics. No oblidem que Spotify és un programa jove que, tot i el seu potencial i indiscutibles avantatges, està limitat a alguns països i a solistes o grups que han enregistrat i comercialitzat els seus treballs pels canals tradicionals .  Myspace, en canvi, és una xarxa d’implantació mundial que ocupa la posició 25 en el ranking internacional d’Alexa, té un page rank 9 a google i tothom que ho desitgi hi pot ser. Tot plegat són raons de pes perquè qualsevol amant de la música s’hi passegi sovint.