Aquest és el nom del nou disc dels manresans Gossos. Un nom que dóna peu a pensar en començament, tot i que es tracte del desè treball d’una formació amb més de quinze anys de carrera. Potser una declaració d’intencions ?
En el web del grup es pot llegir “Som el que som i – com a banda que està viva- caminem, evolucionem i madurem.” Els Gossos han explicat que efectivament aquest àlbum vol ser un nou punt de partida en aquesta evolució.
Acabat d’estrenar, aquest disc arriba després de l’aclamat per crítica i públic ‘Les cançons tel·lúriques’, i això és un tot un repte per un artista que ja tenia el llistó ben alt. ‘A la casa d’enlloc’ Roger Mas deixa de banda el misticisme que l’ha precedit per trobar nous paisatges musicals i lírics. És un nou disc, diu ell mateix, pensat pel directe. Una afirmació engrescadora perquè Mas ja va obtenir el guardó al millor directe als Premis Enderrock’09
El cantautor Jakob Dylan acaba de treure el seu segon disc en solitari, ‘Women and Country’, dos anys després de ’Seeing Things‘, el primer treball sense The Wallflowers, grup que va formar el 1992 i liderà durant més de deu anys.
‘Women and Country’ és un treball acústic sense gaire més pretensions que les d’oferir bones cançons. L’artista les està presentant pels Estats Units gairebé a concert diari durant aquest abril. Per tenir més informació de tot plegat podeu visitar el web oficial, que per cert també és nou .
Per fer boca, en el vídeo inferior veureu Jakob cantant en companyia d’un duo femení format per Neko Case i Kelly Hogan tres dels temes del disc: “Nothing But The Whole While World”, “Everybody´s Hurtin´” i “Holly Rollers for Love”. Si en voleu més, les onze cançons de Women and Country ja es poden escoltar a Spotify.
Deixant de banda el cognom, que pot ser un avantatge per obrir portes o un inconvenient per allò de les odioses comparacions amb el seu pare, Jakob ja ha fet mèrits suficients perquè se’l valori únicament per la feina feta.
Fa pocs dies a Marremeu us parlàvem de ‘La gira i nou disc dels Pets’, el desé treball d’estudi en la seva trajectòria. El cas és que la importància d’aquest grup en el panorama musical català genera rius de tinta i molts apunts a la xarxa.
Avui mateix, el diari Avui.cat ha publicat una entrevista que titula ‘Els Pets, autorretrat’, amb comentaris d’Andreu Gomila i en la que Lluis Gavaldà i Joan Reig parlen de ‘Fràgil’. També ens ofereixen el vídeo de l’entrevista.
Les cançons d’aquest nou treball, com sempre passa, hauran de rodar i el públic se les farà seves. Algunes, de ben segur, passaran a formar part de la memòria musical catalana. Un servidor, si res ho impedeix, serà el concert de presentació el proper 23 d’abril i, si us bé de gust, podreu llegir la crónica del concert.
Tres anys després de l’últim disc dels de Constantí, aquest 10 d’abril surt ‘Fràgil’, un àlbum esperat per molts que inclou dotze temes nous. Segons es llegeix al web del grup les cançons “giren al voltant de les fragilitat de les coses que tenim, enyorem o desitgem”.
La gira de presentació del que és desè àlbum d’estudi del grup s’inicia a Castelló d’Empuries el mateix dia de Sant Jordi. Una data assenyalada, com ho va ser fa quasi 25 anys la del naixement de la banda una nit de Nadal. Aquest cop s’ha volgut fer coincidir amb la consulta pel dret a decidir del dia 25.
A hores d’ara no sabem les poblacions on hi ha previstos els propers concerts, però si que ja circula un dels temes del nou disc, ‘Per veure’t a tu’. El podeu escoltar aquí.
‘Stat Jònic’ és el disc de debut de Bikimel. Són dotze temes amb una sonoritat acústica que si en lloc d’estar cantades en català fossin en anglès, molt possiblement ja serien a les llistes de vendes i descàrregues d’artistes nord-americans de nova fornada. El cert és que la sabadellenca Bikimel deixa veure unes clares influències de la música blues i folk americana.
La personal veu d’aquesta cantautora acarona cançons com Dolç Cavaller amb suavitat, però el seu registre també és aspre i trencat si el que canta ho requereix. La fantàstica Jònic és un bon exemple. Ès cert que la música de Bikimel pot no agradar a qui prefereix els estils més comercials, i és que composicions com Plàstik o El Meu Racó (sublim la interpretació) no són candidates a entrar a les radio-fórmules més populars.
‘Stat Jònic’ és, sense limitacions geogràfiques, del millor que he escoltat entre les novetats discogràfiques dels últims mesos pel que fa a treballs sense electrònica ni amplificacions elèctriques.
Aquest és un grup nord-americà que desprèn força i energia pels quatre costats. Els 66 anys de la seva cantant, Dorothy Mae Whitsett, no són obstacle per estar a l’alçada de la joventut dels 4 components de The Diamonds.
El que fan camina entre el rock and roll, el soul i el R&B. Són temes senzills, poc elegants potser, però sense cap concessió a l’avorriment o el desànim. Escoltar qualsevol cançó del seu àlbum de debut és una bona dosi vitamínica per carregar piles. Proveu per exemple amb Crazy ‘Bout You Baby o amb el tema que obre el disc I Ain’t Mad At Ya. Serà difícil no bellugar-se.
El menorquí Cris Juanico ha tornat als estudis de gravació per estrenar aquest mes de març un nou disc, Pedres que Rallen. Acompanyat dels seu grup habitual, Els Mags de Minigall, aquest és el cinquè treball que signa amb el seu nom. A part queden els fantàstics discos de Ja T’ho Diré i Menaix a Truà.
Amb les cançons d’aquest àlbum Cris Juanico fa un punt i a part respecte la incursió jazzística dels seus dos anteriors treballs, “Tot de Mi” (2008) i “Vola’m sa Lluna” (2007), gravats amb l’Orquestra del Taller de Músics.
A ‘Pedres que Rallen’ hi trobem temes elèctrics amb aires rockers i força trempera com Fràgils pensaments o Sa vida que mos pega bots. També hi ha cançons estilísticament eclèctiques com Sé o Mentres sa cançó cantes, i es que la capacitat de Juanico per adaptar-se i interpretar diferents registres és fora de dubte. Aquest és, en definitiva, un altre bon grapat de cançons del que possiblement és el millor intèrpret actual de ses Illes Balears.
Si el voleu veure en directe, a hores d’ara els concerts programats de presentació del nou disc són aquests.
Com ja van avançar a Marrameu a “Novetats discogràfiques” el passat gener, acaba de sortir al mercat el disc amb temes inèdits de Jimi Hendrix “Valley of Neptune”.
Possiblement alguns dels que llegiu això no heu escoltat mai Hendrix, per altres serà tot un referent musical . El cas és que se’l considera un dels guitarristes més destacats de la història, i això, modes, tendències i gustos a part, ben val dedicar-li una estona.
A Spotify podem escoltar Valleys Of Neptune, el primer llançament d’un conjunt de material que anirà sortint al mercat amb motiu del 40 aniversari de la mort del guitarrista.
Els Wantun són un grup jove d’indi-pop de l’escena catalana emergent. Fa ben poc han gravat el seu primer disc, “Animalia”, un treball amb 13 cançons composades pels germans Ricard i Francesc Brull, dos dels components originals de la formació.
A més dels 5 membres de Wantun, a Animalia, Miri Ros posa la veu de la darrera cançó del disc “Dilluns Nit”. L’àlbum el presentaran oficialment a la sala Apolo de Barcelona el proper 6 d’abril i ja el podeu escoltar sencer a Spotify.
El disc s’obre amb el tema Animal, que parla de la singularitat, de no voler ser un clon més, de voler viure la vida amb intensitat. Aquesta és la cançó que han escollit pel videoclip que acaben d’estrenar.