Com ja van avançar a Marrameu a “Novetats discogràfiques” el passat gener, acaba de sortir al mercat el disc amb temes inèdits de Jimi Hendrix “Valley of Neptune”.
Possiblement alguns dels que llegiu això no heu escoltat mai Hendrix, per altres serà tot un referent musical . El cas és que se’l considera un dels guitarristes més destacats de la història, i això, modes, tendències i gustos a part, ben val dedicar-li una estona.
A Spotify podem escoltar Valleys Of Neptune, el primer llançament d’un conjunt de material que anirà sortint al mercat amb motiu del 40 aniversari de la mort del guitarrista.
Els Wantun són un grup jove d’indi-pop de l’escena catalana emergent. Fa ben poc han gravat el seu primer disc, “Animalia”, un treball amb 13 cançons composades pels germans Ricard i Francesc Brull, dos dels components originals de la formació.
A més dels 5 membres de Wantun, a Animalia, Miri Ros posa la veu de la darrera cançó del disc “Dilluns Nit”. L’àlbum el presentaran oficialment a la sala Apolo de Barcelona el proper 6 d’abril i ja el podeu escoltar sencer a Spotify.
El disc s’obre amb el tema Animal, que parla de la singularitat, de no voler ser un clon més, de voler viure la vida amb intensitat. Aquesta és la cançó que han escollit pel videoclip que acaben d’estrenar.
En el web oficial de Tom Petty s’ha fet pública la propera gravació i publicació d’un nou disc amb els Heartbreakers. Tot i que Petty el 2006 va treure en solitari “Highway Companion” , fa 8 anys de l’últim treball d’estudi amb els seus incombustibles Heartbreakers, i axò es força temps.
El disc es diu “Mojo”, sortirà aquesta primavera i de moment no se’n sap gaire més, però per fer boca ja podem escoltar un dels temes. És aquest Good Enough i sona així de bé.
Des de l’any 1979 Radio 4 organitza el Premi Disc Català de l’Any que es dóna al més votat entre tots els editats i cantats en català.
Enguany es celebren 30 anys d’aquest guardó amb l’edició d’un disc promocional que inclourà una selecció de temes d’alguns dels àlbums que han guanyat en aquestes tres dècades. El disc s’entregarà a tots els assistents a la festa de lliurament del Premi que es farà el 24 de març a la Sala Luz de Gas de Barcelona.
Qualsevol pot participar-hi fins el 28 de febrer a http://disccataladelany.cat/ i escollir 3 discos entre els gairebé 200 publicats l’any 2009. D’aquestes votacions i l’opinió d’un jurat format per periodistes musicals en sortiran 10 finalistes. Llavors s’obrirà la segona etapa on només es podrà votar per aquests 10.
El guanyador de l’any passat va ser aquest “M’agrada sentir el que tu sents” de Miquel Abras.
Fa pocs mesos aquest cantautor anglès va treure al mercat “Secret, Profane & Sugarcane”, un disc amb el que tornava a la música acústica americana després d’anys de bellugar-se per altres estils.
“Secret, Profane & Sugarcane” està produït pel conegut T Bone Burnett, que també toca la guitarra elèctrica en algunes peces. Aquest és l’únic instrument amplificat en un disc amb músics de bluegrass i country tradicional i instruments com el dobro, el violí, la mandolina o l’acordió.
Si alguna cosa caracteritza Elvis Costello és el ser un artista molt prolífic que, a més, té la capacitat d’adaptar-se a registres musicals ben diferents i fer-ho bé en tots . Ha vingut publicant una mitja d’un disc per any des de que es va estrenar el 1977, i això no és habitual. En aquesta extensa discografia hi ha de tot, pop, rock, americana, jazz (ha gravat amb la pianista Marian McPartland o amb el guitarrista Bill Frisell), i fins i tot un treball integrament simfònic, “Il Sogno”.
En aquest últim treball Costello ha apostat per la simplicitat. Són 13 cançons entre les que trobem peces despullades d’ornamentació com My All Time Doll o la dolça Changing Partners que tanca el disc.
La que segurament és la millor veu femenina del soul actual actua al Palau de la Música amb un disc acabat d’estrenar, “Colour me free“. El concert, que forma part de la programació del Festival Mil·leni, es celebra aquest dijous dia 11.
Joss Stone és una jove cantant nord-americana amb una veu impressionant. Desprès d’un debut esplèndid amb l’àlbum “The Soul Sessions”, pot haver decepcionat als que preferim l’estil d’aquelles cançons al d’altres discs que ha gravat posteriorment, força més comercials. Ara, en varies cançons de “Colour me free”, retroba aquella força i aquell so que respira bon soul, i deixa parcialment de banda els ritmes més ballables que han predominat en altres treballs. Una bona mostra és el tema Lady o aquest Incredible, recomanable d’escoltar a volum alt, senzillament genial.
El dia 17 surt al mercat “The Fall“, el quart disc d’estudi que Norah Jones signa en solitari. L’estrena mundial inclou dues edicions, standard i de luxe, aquesta última amb 6 temes addicionals en directe.
”The Fall” és un disc que ens obsequia de nou amb la dolça veu d’aquesta cantant que afortunadament ha sabut no deixar-se portar per l’èxit internacional. Aquest és un àlbum que ha Marremeu ja hem pogut escoltar i el que podeu accedir des de la web de la cantant. Desprès d’una primera audició deixa bon gust de boca. Un disc on Norah Jones alterna els temes reposats i càlids a que ens té acostumats amb cançons moderadament més accelerades. També hi trobem, cal dir-ho, alguna peça força mediocre, però ja se sap que els àlbums rodons escassegen.
”The Fall” presumiblement entrarà a les llistes d’èxit aviat, sense xifres escandaloses però amb continuïtat.
Ahir a la nit vam poder assistir al concert que Manel van fer a La Guàrdia Pilosa, un poblet de l’Alta Pellofa, com diria l’Estanislau Verdet de l’Anoia on havien assajat durant temps. El concert estava anunciat al MySpace del grup, però el van treure de la llista per evitar aglomeracions… No ho van aconseguir del tot.
Vam sortir a les 8 de la tarda de Sant Martí Sesgueioles, on ens allotjàvem, i com que no teníem cotxe ni cap ànima caritativa de les que ens van avançar es va oferir a pujar-nos vam arribar una hora i poc més tard a La Guàrdia. El concert s’havia de fer a la Plaça de l’Església, una plaça tan gran com la meva classe a l’institut.
De seguida ens vam posar al davant de l’escenari. Encara hi havia espai, i podent estar davant perquè havíem d’estar darrera? Allà asseguts en rotllana vam sopar, vam fer una cerveseta i, com que el concert va començar més tard del que ens pensàvem, vam tocar una mica la guitarra per plaer (espero) de la resta de la gent. Mentre esperàvem, però, vam tenir ocasió de parlar amb en Guillem i el Roger, la meitat del grup, i que molt amablement ens van firmar alguns autògrafs…
El concert va començar passades les onze de la nit (més avall podreu veure la llista de les cançons). En Guillem va explicar alguna anècdota (real o fictícia, no se sap) de pràcticament cada cançó abans de tocar-la: que si la cançó Roma havia resultat de les preguntes existencials que s’havia fet un bon dia el Roger (què passaria si jo hagués sigut alt i ros?); que si l’Arnau, el bateria, s’havia enamorat de la dependenta d’un quiosc quan va anar a comprar un diccionari d’anglès i que ho havien plasmat en Ceràmiques Guzmán… no sé pas si en Guillem s’havia preparat o no els discursos de cada cançó (tenia un full a terra escrit a mà molt sospitós), però realment van ser molt divertits. A més, cada discurs anava acompanyat de la guitarra d’en Roger amb una música suau que s’acabava convertint sense que te n’adonessis en l’acompanyament de la cançó a la que es referia en Guillem quan parlava.
Tal i com vam dir fa uns dies, Colpay ha llançat el seu disc d’agraïment als fans. El disc, titulat LeftRightLeftRightLeft, té 9 cançons grabades endirecte en alguns dels seus últims concerts.
I avui, per fi, parlaré (des del meu punt de vista) del millor grup català del moment. Intentaré fer un repasset del primer disc de Manel, un disc que des que me’l vaig comprar ha sonat moltíssims cops a casa. Què dir-ne? Genial, totalment recomenable. Una nova generació de música que oblidant bells clàssics rockers troba en el folk català o més aviat crea el folk català per tal d’expressar inquietuds d’aquesta societat amb unes lletres impressionants. Senzillament tinc unes ganes boges que arribi el dia 30 de Maig, dia en el qual Manel realitzarà un concert a La Guardia Pilosa, un poblet al costat de Sant Martí de Sesgueioles, poble de l’avi. Tot seguit us deixo les cançons del disc amb la frase que trobo més interessant, ja se sap, això va a gustos.
En la que el Bernat se’t troba
La frase:que bonic, que bonic!
Avís per a navegants
La frase:però un avís per navegants, fes-me cas els dies senars…
You are currently browsing the archives for the El disc category.
Marrameu és un bloc sobre música, tant catalana com estrangera, escrit en català. Intentem que els lectors participin al bloc a través dels comentaris i del programa de música gratuïta Spotify. A més, formem part de la xarxa de blocs Estol.cat. Qui escriu aquest bloc?
Com ja van avançar a Marrameu a “Novetats discogràfiques” el passat gener, acaba de sortir al mercat el disc amb temes inèdits de Jimi Hendrix “Valley of Neptune”. 
Els 
Des de l’any 1979 Radio 4 organitza el Premi Disc Català de l’Any que es dóna al més votat entre tots els editats i cantats en català.
Fa pocs mesos aquest cantautor anglès va treure al mercat “Secret, Profane & Sugarcane”, un disc amb el que tornava a la música acústica americana després d’anys de bellugar-se per altres estils.
La que segurament és la millor veu femenina del soul actual actua al Palau de la Música amb un disc acabat d’estrenar, “Colour me free“. El concert, que forma part de la programació del 
El dia 17 surt al mercat “The Fall“, el quart disc d’estudi que Norah Jones signa en solitari. L’estrena mundial inclou dues edicions, standard i de luxe, aquesta última amb 6 temes addicionals en directe.