La nit de dimarts és va celebrar la festa dels coneguts Premis Enderrock. Les més de 8000 eleccions fetes en la votació popular i la votació de la crítica han donat com guanyadors els grups i artistes que detallem al final d’aquest apunt.
Entre els diferents premiats, Els Amics de les Arts són, tan per la votació popular com per la de la crítica, els més reconeguts amb 7 guardons en diferents categories com la de millor cançó per “L’home que treballa fent de gos“.
El cert és que el seu ‘Bed & Breakfast’ és un disc molt recomanable. També el cantautor valencià Pep Gimeno ‘Botifarra’ ha estat un nom destacat en aquesta edició amb 4 guardons.
A Marrameu us recomanem escoltar el podcasting del programa Delicatessen de Icat.cat emès el dia 16 de març amb un repàs d’alguns dels grups i músics.
Fa pocs mesos aquest cantautor anglès va treure al mercat “Secret, Profane & Sugarcane”, un disc amb el que tornava a la música acústica americana després d’anys de bellugar-se per altres estils.
“Secret, Profane & Sugarcane” està produït pel conegut T Bone Burnett, que també toca la guitarra elèctrica en algunes peces. Aquest és l’únic instrument amplificat en un disc amb músics de bluegrass i country tradicional i instruments com el dobro, el violí, la mandolina o l’acordió.
Si alguna cosa caracteritza Elvis Costello és el ser un artista molt prolífic que, a més, té la capacitat d’adaptar-se a registres musicals ben diferents i fer-ho bé en tots . Ha vingut publicant una mitja d’un disc per any des de que es va estrenar el 1977, i això no és habitual. En aquesta extensa discografia hi ha de tot, pop, rock, americana, jazz (ha gravat amb la pianista Marian McPartland o amb el guitarrista Bill Frisell), i fins i tot un treball integrament simfònic, “Il Sogno”.
En aquest últim treball Costello ha apostat per la simplicitat. Són 13 cançons entre les que trobem peces despullades d’ornamentació com My All Time Doll o la dolça Changing Partners que tanca el disc.
La revista Enderrock, referent indiscutible en el panorama musical català, atorga anualment els premis als millors treballs i artistes en llengua catalana.
A hores d’ara ja són públics els resultats de la crítica, mentre que la decisió de la votació popular encara és oberta. Podeu votar fins el 15 de febrer i aconseguir una invitació pel dia de l’entrega de premis.
Hi ha 4 categories diferents: pop-rock, cançó d’autor, folk/noves músiques i altres (grup revelació, portada de disc, sala de concerts, dvd, web, etc.) La llista de candidats és molt extensa en tots els apartats, i això demostra la vitalitat de l’escena musical catalana actual.
Entre els premiats hi ha Quimi Portet com millor artista del 2009, el millor disc de pop-rock per Eufòria 5 – Esperança 0 de Mazoni o, en la categoria de disc en directe, el 500 de Gertrudis, un treball de rumba catalana actual en el que participen, entre altres, Gerard Quintana, Sabor de Gracia o els Ai Ai Ai en aquesta Samarreta D’Imperi .
Taylor Switt és una jove cantant i compositora nord-americana que acaba de ser premiada amb 4 grammys, entre els que hi ha el de millor disc de l’any per Fearless. Per la industria musical i per qualsevol artista, aquest és un reconeixement important i, per descomptat, una empenta mediàtica de primera categoria cap a la fama i l’èxit.
La noticia guanya en interès si es té en compte que aquesta angelical cantant te només 20 anys i ja és, almenys als Estats Units, tota una estrella. Catalogada com una cantant de country, tot i que les seves cançons tenen una clara sonoritat pop, ha publicat fins ara 2 àlbums que han ocupat els primers llocs a les llistes de vendes. Amb el ressò i la popularitat dels grammys se li obra una porta enorme al mercat musical mundial. Caldrà veure si sap aprofitar-la i si ho fa pels camins de la comercialitat i l’èxit fàcil i sovint efímer, o ens sorprèn amb una carrera musical on priva la qualitat, la creativitat i, en definitiva, la bona musica.
Natural de Mallorca i establert a Barcelona, Steven Munar va començar la seva trajectòria solista l’any 2003 després de la dissolució del seu últim grup, The Tea Servants. Per les seves cançons desfilen Gram Parsons, el Dylan del 66, Buffalo Springfield i els Byrds més countryficats, però també els Smiths, Lloyd Cole & The Commotions, els primers REM i el Paul Weller menys estrident. Ahir va presentar al pub Puput de Granollers les cançons que formaran el seu segon disc. Un àlbum de pròxima edició que es presentarà oficialment el 21 de març al Harlem Jazz Club de Barcelona.
El proper gener començarà a Cardedeu una nova edició del Tastautors, el festival de músiques dels territoris de parla catalana organitzat per l’associació cultural L’esquellot. Aquest any hi participaran, entre d’altres, La increïble història de Carles Carolina, Menaix a Truà i Quimi Portet. La llista completa és la següent:
15 de gener: Senior i el cor brutal + Els amics de les arts
22 de gener: La increïble història de Carles Carolina + Delên
Els barcelonins Top Models tornen a la càrrega després de gairebé dos anys de silenci, amb nova formació i energies renovades. Aquest divendres 27 els tindrem a la sala 2 d’Apolo interpretant temes dels seus tres discos i presentant les peces que conformaran el seu àlbum de retorn. Per a més informació, www.myspace.com/topmodelsbarcelona .
Dissabte passat, Quimi Portet va oferir un molt bon concert a la sala Faktoria d’arts de Terrassa, amb el qual va acabar la primera mini-gira de presentació del seu darrer disc, Viatge a Montserrat. Acompanyat de la seva Orquestra filharmònica de Cro-magnon (i turbamulta nacional dels soviets de Sta. Quitèria), un grup de músics altrament coneguts com Antonio Fidel (baix i veus), Jordi Busquets (guitarra i veus) i Xarli Oliver (bateria i veus), els presents vam poder gaudir d’una bona col·lecció de temes del darrer disc juntament amb una selecció de temes anteriors.
L’actuació va començar amb un parell de temes nous (Pasturarem entre els lliris i Ales de colibrí) i un que no tant, (Flors i violes del disc Hoquei sobre pedres). Un dels bons moments de la nit va ser presentar la cançó Sabadell per tocar-la a Terrassa, animant el públic a cridar a cada ocasió en què sortís la paraula Sabadell a la lletra.
Des de Granollers (Barcelona) arriba aquest prometedor combo que beu tant del post-rock i les avantguardes com del cabaret i el pop de tall més clàssic. Ahir es presentaven al bar Tarambana de Cardedeu (Barcelona) amb formació elèctrica. Un mes enrere ho havien fet amb format acústic, i el que vam presenciar ahir a la nit era l’altra cara d’una moneda que aviat s’hauria de cotitzar a l’alça. On fa un mes hi havia sofisticació, ahir hi havia electricitat desbocada. On fa un mes hi havia pop de cambra i mirades al Brill Building, ahir hi havia krautrock, No Wave i electrònica lisèrgica. On hi havia hagut una secció de corda, ara hi havia sintetitzadors, samplers i un theremin. On hi havia hagut Rufus Wainwright, Antony and the Johnsons i Brian Wilson, ahir hi havia Kraftwerk, Einstürzende Neubaten i The Postal Service. I el millor de tot és que, un cop vistes les dues vessants de la formació vallesana, és impossible decantar-se per una de sola. El seu disc de debut, “1”, ja es pot descarregar gratuïtament des de la seva pàgina web, www.appledog.net . En breu l’editaran en format físic i el 18 de desembre el presentaran en directe a la sala Be Cool de Barcelona, combinant ambdós formats.
La singer/songwriter argentina Liza Casullo oferirà la setmana entrant tres concerts a Catalunya. Concretament, estarà el dimarts 27 al Bar Macondo (Barcelona), el dimecres 28 a Cara B (Barcelona, amb The Missing Leech i El Gos Binari) i el dijous 29 al Bar Corsari (Girona). Tres concerts altament recomanables on Casullo presentarà una prometedora col•lecció de cançons de baixa fidelitat i alta intensitat. Per a més informació: www.myspace.com/lizacasullo .
(Vota)
Loading ...
Fa pocs mesos aquest cantautor anglès va treure al mercat “Secret, Profane & Sugarcane”, un disc amb el que tornava a la música acústica americana després d’anys de bellugar-se per altres estils.
A hores d’ara ja són públics els resultats de la crítica, mentre que la decisió de la votació popular encara és oberta. 
Taylor Switt és una jove cantant i compositora nord-americana que acaba de ser premiada amb 4 grammys, entre els que hi ha el de millor disc de l’any per Fearless. Per la industria musical i per qualsevol artista, aquest és un reconeixement important i, per descomptat, una empenta mediàtica de primera categoria cap a la fama i l’èxit.
seva trajectòria solista l’any 2003 després de la dissolució del seu últim grup, The Tea Servants. Per les seves cançons desfilen Gram Parsons, el Dylan del 66, Buffalo Springfield i els Byrds més countryficats, però també els Smiths, Lloyd Cole & The Commotions, els primers REM i el Paul Weller menys estrident. Ahir va presentar al pub Puput de Granollers les cançons que formaran el seu segon disc. Un àlbum de pròxima edició que es presentarà oficialment el 21 de març al Harlem Jazz Club de Barcelona.
Els barcelonins Top Models tornen a la càrrega després de gairebé dos anys de silenci, amb nova formació i energies renovades. Aquest divendres 27 els tindrem a la sala 2 d’Apolo interpretant temes dels seus tres discos i presentant les peces que conformaran el seu àlbum de retorn. Per a més informació, www.myspace.com/topmodelsbarcelona .
Dissabte passat, Quimi Portet va oferir un molt bon concert a la sala 
Des de Granollers (Barcelona) arriba aquest prometedor combo que beu tant del post-rock i les avantguardes com del cabaret i el pop de tall més clàssic. Ahir es presentaven al bar Tarambana de Cardedeu (Barcelona) amb formació elèctrica. Un mes enrere ho havien fet amb format acústic, i el que vam presenciar ahir a la nit era l’altra cara d’una moneda que aviat s’hauria de cotitzar a l’alça. On fa un mes hi havia sofisticació, ahir hi havia electricitat desbocada. On fa un mes hi havia pop de cambra i mirades al Brill Building, ahir hi havia krautrock, No Wave i electrònica lisèrgica. On hi havia hagut una secció de corda, ara hi havia sintetitzadors, samplers i un theremin. On hi havia hagut Rufus Wainwright, Antony and the Johnsons i Brian Wilson, ahir hi havia Kraftwerk, Einstürzende Neubaten i The Postal Service. I el millor de tot és que, un cop vistes les dues vessants de la formació vallesana, és impossible decantar-se per una de sola. El seu disc de debut, “1”, ja es pot descarregar gratuïtament des de la seva pàgina web, www.appledog.net . En breu l’editaran en format físic i el 18 de desembre el presentaran en directe a la sala Be Cool de Barcelona, combinant ambdós formats.
La singer/songwriter argentina Liza Casullo oferirà la setmana entrant tres concerts a Catalunya. Concretament, estarà el dimarts 27 al Bar Macondo (Barcelona), el dimecres 28 a Cara B (Barcelona, amb The Missing Leech i El Gos Binari) i el dijous 29 al Bar Corsari (Girona). Tres concerts altament recomanables on Casullo presentarà una prometedora col•lecció de cançons de baixa fidelitat i alta intensitat. Per a més informació: 