Aquests últims representen estupendament aquest fenomen del que parlem. És un grup de Barcelona, nascut tan sols fa un any, i amb uns membres insultantment joves, tots ells surfejant per la innocent vintena. La seva proposta és clara, concisa i senzilla. Eminentment efectista. Però això no els treu capacitat i sobretot la impressió que calcen fermes bastides sonores pel seu futur en concret i pel de l’escena en general. Grushenka practiquen un pop sorollós, de temps ràpids i guitarres de primera línia. Sinuoses melodies de peus repicants amb un transfons colorit. Cançons que no superen els quatre minuts. Ràfegues directes, amb les coordenades molt diàfanes. Tal com toquen podrien executar els seus ‘riffs’ de guitarra mirant-se les vambes. El seu so ens recorda a estones, la majoria, a Los Planetas més jovenívols. Però els seus passatges també tenen traces de Jesus & Mary Chain, sobretot a l’hora de crear atmosferes. Fins i tot la seva música evoca a una versió masculina de les Dum Dum Girls, especialment quan la vitalitat els fa tensar les sis cordes. Temes com ‘Mi estratègia vital’ o ‘Piel de naranja’ ens hi porten irremeiablement.

Click here to view the embedded video.

Amb tot caldrà seguir de prop Grushenka. Per les bones (i encertadament curtes, concises) estones que ens fan passar. La seva proposta serveix per donar múscul a aquesta escena nostra que encara ens preguntem si existeix, si ens fa vergonya que així sigui o si tan sols mai va arribar a reeixir.

Aquí podeu trobar (per escoltar en ‘streaming’ i per descarregar) els temes del seu EP ‘Demo II’.

Després de 48 mesos de vestir-nos les oïdes amb la terriblement i bella melangia del seu primer treball tornem a tenir noves peces amb les que variar de forma tranquil·la i pausada el vestuari de les nostres orelles. ‘For Emma, Forever ago’ era una autèntica crida de socors, una absoluta veneració per la pausa, la calma ben entesa i la profunditat sonora. Havia estat composat de forma molt lliure quan Vernon va patir una separació sentimental i va decidir tancar-se tres mesos a una cabanya a Wisconsin. Sí, la fatalitat amorosa i l’aura artística existeixen. Com l’estoïcisme emocional.

Ara, amb l’arribada de ‘Bon Iver’, el temut segon disc, les pors s’esvaeixen en escassos set segons, exactament. És el que triguen a sonar els primers acords de la colpidora Perth. Una obertura de disc que ja paga la pena en si mateixa i que rendibilitza les següents deu cançons. Perquè topem amb la virtuositat de Justin Vernon a la guitarra, les cordes semblen quelcom fluent enlloc de rígid. Repics de bateria segueixen i comencen a farcir l’ambient d’una solemnitat majúscula, esdrúixola, magnificent. I llavors el colofó, la veu que reconeixes amb el temps d’un sospir, com el perfum de la teva estimada. Aquell so tan personal i melancòlic, que no afectat, que et torba i et rendeix. Ja tens l’estomac donant-te senyals de què estàs davant d’alguna cosa molt gran.

Bon Iver té aquella cosa que no saps què és, però el fa superior a la resta. Aquell toc tan personal que pots adjudicar a tants pocs. Després de la primera batzegada arriba Minnesota, WI on observem una aparent nuesa instrumental que va farcint-se a mida que avança la cançó. El viatge cap al gaudi continua amb les mateixes coordenades de partida. I així segueix, parant llavors en paratges més tènues amb peces com Towers, on veiem al Bon Iver més primerenc de nou. Amb algun flirteig digital entremig, i amb una sensibilitat sense rugositats ni excessos insulínics que et pertorba. Amb tot, destacar també el primer senzill d’aquest LP, l’onírica Calgary. On hi ha guitarres afilades, canvis de seqüència, i un creixement geomètric que arriba fins la última estrofa, on Justin Vernon torna a aturar el ritme i deixa finalitzar la cançó com quelcom que recorda a una evaporació. Fins al silenci final, on s’acaba la música. I llavors només ens queda donar les gràcies. Agrair les lliçons de bellesa i tornar a ras de terra, només uns instants, els que triguem en cercar el nom d’alguna ciutat australiana al nostre reproductor.

Al web de Bon Iver podeu descarregar-vos gratuïtament el primer senzill Calgary.

L’edició d’aquest any ha batut el record de numero de maquetes presentades en els 11 anys de concurs. Al voltant de 200 grups són a la llista de sortida del període de votacions populars que s’inicia el dia 15 de juny i a la que podeu participar fins el 15 de juliol.

De la votació popular en sortiran 9 semifinalistes que hauran versionar i/o adaptar al català una cançó enregistrada per un altre artista i musicar el poema d’un autor novell proposat pel Sona 9. Aquests temes es tocaran en directe juntament amb el repertori del grup, en actuacions de trenta minuts als festivals Acústica de Figueres, Mercat de Música Viva de Vic i Barcelona Acció Musical (BAM). De les 9 propostes inicials, el jurat del Sona 9 n’escollirà 6, que passaran a la quarta fase.

Ja a l’octubre, el jurat escollirà 3 grups i el públic, mitjançant la web del concurs, el quart. El resultat concretarà en el Premi Sona 9 al millor grup del concurs segons la votació del jurat, el Premi Joventut al segon classificat també segons la votació del jurat, i el Premi Èxit al tercer i quart classificats.

Del Sona 9 han sorgit noms, entre altres, com Miquel Abras, Wantum, The Gruixut’s o La Iaia. Aquesta, però, és només una llista parcial de guanyadors a la que cal afegir premis mal anomenats menors i un munt de finalistes com Bikimel, Manel, Anímic, Mine, Hewell i un llarg etcètera.

Tornant a l’edició d’enguany, hem fet una tria entre tots els participants d’algunes de les propostes que podeu trobar entre els concursants d’aquest 2011. Aquesta, però, és una elecció que ha de ser completada amb l’escolta de l’apartat del web on podeu deixar sonar aleatòriament totes les formacions.

• Bulma Quartet del Garraf amb una proposta de pop-folk
• Xaranga Rumba catalana cuinada al barri més rumbero, el Gràcia a Barcelona
• Jeans & Tonic Jove formació de Barcelona que inicia aquest mateix 2011 la seva trajectòria.
• Laura Segarra Cantant i compositora osonenca amb un primer disc autoeditat el 2010
• 9 Son Grup d’onze músics amb una proposta festiva de fusió.
• NorT Un trio de Castellbisbal de nova collita en el que Jordi Riera posa la veu.

En un entorn com Nashville i Tennessee, i en general a bona part d’Estats Units, el country segueix essent matèria prima de consum habitual. Només cal veure casos com aquest, el de Taylor Swift o escoltar emissores de ràdio nord-americanes per comprovar que en el país de l’esclavitud,  la lluita racial, els grans rasca cels i les autocaravanes, continuen convisquem els més riscs amb els més pobres i la música blanca amb la d’arrels afro-americanes –diguem-li jazz, blues, hip hop-.

Parlant de ràdios americanes, teniu una bona dosi de country a Live 365, però tornem a  Lady Antebellum. ‘Need You Now’ és el seu segon àlbum a banda d’alguna col·laboració esporàdica com  Never Alone amb Jim Brickman. Les cançons del disc són en general moderadament edulcorades i, tot i apropar-se a la sonoritat surenya americana que recorda les panotxes de blat de moro, les barbacoes i els westerns, tenen una comercialitat pop important. En aquest escenari, la cançó homònima que dóna nom al disc –Grammy 2010 a la cançó de l’any- s’ha convertit amb el tema country més descarregat de la història.

El panorama descrit, però, queda força circumscrit al mercat americà, tot i una gira que ara inicien a Australia o la curiosa existència del petit grup a Facebook ‘We want a concert of Lady Antebellum in Barcelona’.

]]> http://marrameu.com/l%e2%80%99exit-de-lady-antebellum-i-el-country-pop-america/feed/ 2 http://marrameu.com/%e2%80%98benvinguts-a-la-selva%e2%80%99-la-nova-proposta-musical-de-la-troup/ http://marrameu.com/%e2%80%98benvinguts-a-la-selva%e2%80%99-la-nova-proposta-musical-de-la-troup/#comments Mon, 21 Feb 2011 16:33:54 +0000 Eduard Puignou http://marrameu.com/?p=1482 Continua llegint →]]>

Nascuts musicalment a Cassà de la Selva ja fa uns anys, La Troup publiquen el més de març el seu primer àlbum, ‘Benvinguts a la Selva’, que s’editarà en format ‘Digipack’ amb il·lustracions de l’artista Clara Mitjavila. A hores d’ara algunes cançons ja es poden escoltar al web del grup i  podeu demanar la descàrrega digital gratuïta.

Amb la rumba catalana com a base, La Troup vesteix les seves cançons amb una instrumentació rica em matisos. Els temes enregistrats incorporen a més de guitarra espanyola i secció rítmica,  guitarra elèctrica,  teclats, flauta,  saxo o trompeta. Pinzellades de sonoritats cubanes, pop-rock o reggae completen un conjunt de temes rítmics que veuen de la millor tradició rumbera catalana.

Les dotze cançons de ‘Benvinguts a la Selva’ alternen lletres en català i castellà. En escoltar temes com ‘La Selva’ un no pot deixar de pensar en l’entranyable Gato Pérez, o, si ens allunyem menys en el temps, en grups com Ai Ai Ai, La Troba Kung Fú o Gertrudis.

Els nois de La Troub poden portar-nos moltes alegries musicals si el camí que ara inicien avança positivament. Aquesta ja és, però, una nova i destacable proposta de l’escena catalana per aquest 2011.

Al costat de grups que triomfen en el vigorós escenari pop actual, Teràpia de Shock donen preferència a sonoritats més rockeres en la línea –salvant les distàncies- de Sopa de Cabra o Lax ‘n’ Busto. Les seves són composicions instrumentalment centrades en guitarres i una base rítmica clàssica.

Aquest quartet de la Garrotxa va introduir-se entre les formacions catalanes destacades dels darrers anys amb al premi al grup revelació 2007 concedit per Enderrock i la publicació d‘Escapa’t amb mi, un primer disc que va veure la llum a finals de 2008 i del que recordem especialment Sense tu. La seva carrera és encara jove, com ho són els seus components que no superen els 20 anys.

Amb el nou disc ens porten cançons tan boniques com la que li dóna nom – Tota la nit -, alternant les balades i els temes més contundents com Congelador Gegant. A Teràpia de Shock, però, els queda encara camí per recórrer. Caldrà veure com evolucionen després d’aquest pas endavant d’un segon disc que, sense estar entre el millor de l’any passat, demostra la capacitat del projecte per no quedar-se en una aventura musical d’un grup d’adolescents.

Precisament això és el que aterra al pensament quan escoltes als catalans Ix! Amb poc més de tres anys amb presència escènica i dos llarga duració sota el braç, aquesta banda de Cadaqués sembla apuntalar-se un futur prolífic. El seu primer disc, ‘Autòmat infinit’, apareix al 2008 donant un nou to al pop independent cantat en llengua vernacla. Onze peces d’un pop eminentment sincer i sense excessives pretensions grandiloqüents. Melodies precises i força immediates posades al servei d’una proposta efectiva, aconseguint de la senzillesa un do; allò tan fàcil de pensar i complex d’executar.

Dos anys després, el passat 2010, presenten ‘L’ingenu és lliure’, un pas més en el desgranament de la seva proposta. Aquest cop editant-se ells mateixos, Ix! fan un pas més i aconsegueixen dotar de més matisos, de més capes, de més gruix el seu so. Ensenyant la poteta a la electrònica, reduint la cocció de la seva sonoritat per fer-la un pèl més crua, menys previsible al mastegar. Cançons com ‘Baf’ en són una bona mostra. Però són peces com ‘No estiguis trista’ o ‘Avui sí’ el decàleg perfecte per entendre aquest grup. Una proposta de pop que va creixent en presència, que aconsegueix sonar bé amb immediatesa. Ingredients, melodies i boniques i treballades línies de guitarra que porten a intuir un esdevenir on el so d’Ix! anirà madurant cap a una eclosió encara més magnànima.

Només afegir que aquells qui vulguin gaudir del seu directe, del qual se’n senten nombrosos adjectius en positiu, el proper dissabte 29 de gener tocaran a la [2] de l’Apolo de Barcelona.

Ix! – L’ingenu És Lliure

És més que curiós que un videoclip de Johnny Cash sigui candidat en uns premis tan glamurosos al costat de l’omnipresent i mediàtica Lady Gaga. El primer representa un referent de la història musical popular americana amb una proposta visual que, en aquest cas, neix i creix de la creativitat i la participació popular. Gaga, en canvi, és possiblement el màxim exponent actual d’èxit massiu, gires internacionals milionàries i comercialitat.

Potser us pregunteu què ha portat doncs el tema ‘Ain’t no Grave’ de Johnny Cash a ser entre els finalistes quan la industria musical de les grans xifres i el ‘show bussiness’ es mou per un altre terreny.

El videoclip de Johnny Cash –amb la darrera cançó enregistrada per l’autor- esta creat a partir de milers d’imatges que van augmentant dia a dia. Aquestes imatges són la contribució lliure de persones d’arreu del mon que comparteixen els seus dibuixos. La reproducció del videoclip és cada cop diferent al anar-se substituint les imatges que el composen. A més, l’usuari té l’opció d’escollir diferents tipus de fotogrames. Tan la idea com el resultat són originals.

Podeu tafanejar les diferents opcions del projecte al web The Johnny Cash Project

Sigui quin sigui el guanyador el proper 13 de febrer, dia de la gala d’entrega dels premis, la situació descrita és tota una demostració de com Internet contribueix positivament a compartir i donar difusió a iniciatives musicals que sense la xarxa no tindrien ni de lluny el ressò que tenen.

Picap, la discogràfica d’aquest nou àlbum, ha avançat que a ’Rellotge d’emocions’ en Raimon ens parla de Xàtiva, de la seva mare, de la guerra d‘Irak, del Bush pare de l’any 91, ens recorda la Barcelona de 1971, evoca la ciutat de València, noves i precioses cançons d‘amor i una emotiva cançó ’Mentre s‘acosta la nit’ on diu allò de “amb més passat que futur i un present sempre tant prim…”.

La primera presentació en directe del disc serà el dia 15 de gener a L‘Eliana, al costat de València, tot i que Raimon ja va cantar alguns temes a Xàtiva el passat mes de maig.  El 18 de febrer es presentarà a Madrid i el 18,19 i 20 de març al Teatre Tivoli de Barcelona.

Grups emergents i d’altres més coneguts poden aprofitar la plataforma i els seus canals de difusió per promocionar-se. Alhora, amb aquesta iniciativa el públic gaudeix de cançons originals presentades en una interpretació única.

El web Ornitorrincos té les eines 2.0 més habituals per compartir i comentar els continguts. El projecte també disposa d’un canal a Youtube i Vimeo, pàgina a Facebook, perfil a Myspace i canal a Twitter.

A hores d’ara, podeu veure i escoltar gravacions com la de Minimal 21 amb Miqui Puig, Arizona Baby i Midnight Travellers o Nando Caballero amb Marciana dels que us deixem un dels vídeos enregistrats.