Fa pocs mesos aquest cantautor anglès va treure al mercat “Secret, Profane & Sugarcane”, un disc amb el que tornava a la música acústica americana després d’anys de bellugar-se per altres estils.
“Secret, Profane & Sugarcane” està produït pel conegut T Bone Burnett, que també toca la guitarra elèctrica en algunes peces. Aquest és l’únic instrument amplificat en un disc amb músics de bluegrass i country tradicional i instruments com el dobro, el violí, la mandolina o l’acordió.
Si alguna cosa caracteritza Elvis Costello és el ser un artista molt prolífic que, a més, té la capacitat d’adaptar-se a registres musicals ben diferents i fer-ho bé en tots . Ha vingut publicant una mitja d’un disc per any des de que es va estrenar el 1977, i això no és habitual. En aquesta extensa discografia hi ha de tot, pop, rock, americana, jazz (ha gravat amb la pianista Marian McPartland o amb el guitarrista Bill Frisell), i fins i tot un treball integrament simfònic, “Il Sogno”.
En aquest últim treball Costello ha apostat per la simplicitat. Són 13 cançons entre les que trobem peces despullades d’ornamentació com My All Time Doll o la dolça Changing Partners que tanca el disc.
A hores d’ara ja són públics els resultats de la crítica, mentre que la decisió de la votació popular encara és oberta. 
Taylor Switt és una jove cantant i compositora nord-americana que acaba de ser premiada amb 4 grammys, entre els que hi ha el de millor disc de l’any per Fearless. Per la industria musical i per qualsevol artista, aquest és un reconeixement important i, per descomptat, una empenta mediàtica de primera categoria cap a la fama i l’èxit.
seva trajectòria solista l’any 2003 després de la dissolució del seu últim grup, The Tea Servants. Per les seves cançons desfilen Gram Parsons, el Dylan del 66, Buffalo Springfield i els Byrds més countryficats, però també els Smiths, Lloyd Cole & The Commotions, els primers REM i el Paul Weller menys estrident. Ahir va presentar al pub Puput de Granollers les cançons que formaran el seu segon disc. Un àlbum de pròxima edició que es presentarà oficialment el 21 de març al Harlem Jazz Club de Barcelona.
Els barcelonins Top Models tornen a la càrrega després de gairebé dos anys de silenci, amb nova formació i energies renovades. Aquest divendres 27 els tindrem a la sala 2 d’Apolo interpretant temes dels seus tres discos i presentant les peces que conformaran el seu àlbum de retorn. Per a més informació, www.myspace.com/topmodelsbarcelona .
Dissabte passat, Quimi Portet va oferir un molt bon concert a la sala 
Des de Granollers (Barcelona) arriba aquest prometedor combo que beu tant del post-rock i les avantguardes com del cabaret i el pop de tall més clàssic. Ahir es presentaven al bar Tarambana de Cardedeu (Barcelona) amb formació elèctrica. Un mes enrere ho havien fet amb format acústic, i el que vam presenciar ahir a la nit era l’altra cara d’una moneda que aviat s’hauria de cotitzar a l’alça. On fa un mes hi havia sofisticació, ahir hi havia electricitat desbocada. On fa un mes hi havia pop de cambra i mirades al Brill Building, ahir hi havia krautrock, No Wave i electrònica lisèrgica. On hi havia hagut una secció de corda, ara hi havia sintetitzadors, samplers i un theremin. On hi havia hagut Rufus Wainwright, Antony and the Johnsons i Brian Wilson, ahir hi havia Kraftwerk, Einstürzende Neubaten i The Postal Service. I el millor de tot és que, un cop vistes les dues vessants de la formació vallesana, és impossible decantar-se per una de sola. El seu disc de debut, “1”, ja es pot descarregar gratuïtament des de la seva pàgina web, www.appledog.net . En breu l’editaran en format físic i el 18 de desembre el presentaran en directe a la sala Be Cool de Barcelona, combinant ambdós formats.
La singer/songwriter argentina Liza Casullo oferirà la setmana entrant tres concerts a Catalunya. Concretament, estarà el dimarts 27 al Bar Macondo (Barcelona), el dimecres 28 a Cara B (Barcelona, amb The Missing Leech i El Gos Binari) i el dijous 29 al Bar Corsari (Girona). Tres concerts altament recomanables on Casullo presentarà una prometedora col•lecció de cançons de baixa fidelitat i alta intensitat. Per a més informació: 
La jove dublinesa Imelda May, amb dos discs publicats, es una de les noves propostes britàniques que retroben un estil musical i estètic que ens retorna al passat des d’una sonoritat plenament actual. Ritmes contagiosos, melodies senzilles i un xic >empallegoses, instrumentació acústica, tupés i imatge glamurosa ben cuidada.