10/20/2009

L’estètica i el so de Imelda May

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

imelda-may-del-web-de-la-cantant La jove dublinesa Imelda May, amb dos discs publicats, es una de les noves propostes britàniques que retroben un estil musical i estètic que ens retorna al passat des d’una sonoritat plenament actual. Ritmes contagiosos, melodies senzilles i un xic >empallegoses, instrumentació acústica, tupés i imatge glamurosa ben cuidada.

El proper 21 de novembre actuarà a Barcelona en el marc del Festival de Jazz de Barcelona, que potser no és el gènere que millor la defineix, però ja sabem que en això dels cartells dels festivals sempre hi ha excepcions. Sigui com sigui, aquest promet ser un concert interessant.

Parlem de rockabilly, de blues i jazz amb influències variades, de fusió? Escolteu-la i feu-vos la vostra pròpia opinió.

Per saber més: “Imelda May, enèrgica, suau, versàtil”“

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:

Tags de l'article:

  • Oriol Stardust

    I tant, darrerament els festivals de jazz sembla que agafen una mica d’aquí i d’allà… Ara només ens faltava veure-hi una cantant de rockabilly !!! Però que no falti l’eclecticisme, que en el fons tot és música. Per cert, dins d’aquesta mateixa òrbita cal recomanar també a Kitty, Daisy & Lewis, tres marrecs de Londres que toquen rockabilly i rhythm & blues. Van estar a la passada edició del Primavera Sound i a mi, personalment, em convencen més que la May.

  • http://eduard-malgrat.blogspot.com Eduard

    Si senyor, suscric el comentari de Kitty, Daisy & Lewis tot i que jo no els he vist.
    Oriol, contacte amb mi si-us-plau per mail o com vulguis.