L’últim àlbum d’Elvis Costello

Fa pocs mesos aquest cantautor anglès va treure al mercat “Secret, Profane & Sugarcane”, un disc amb el que tornava a la música acústica americana després d’anys de bellugar-se per altres estils.

“Secret, Profane & Sugarcane” està produït pel conegut T Bone Burnett, que també toca la guitarra elèctrica en algunes peces. Aquest és l’únic instrument amplificat en un disc amb músics de bluegrass i country tradicional i instruments com el dobro, el violí, la mandolina o l’acordió.

Si alguna cosa caracteritza Elvis Costello és el ser un artista molt prolífic que, a més, té la capacitat d’adaptar-se a registres musicals ben diferents i fer-ho bé en tots . Ha vingut publicant una mitja d’un disc per any des de que es va estrenar el 1977, i això no és habitual. En aquesta extensa discografia hi ha de tot, pop, rock, americana, jazz  (ha gravat amb la pianista Marian McPartland o amb el guitarrista Bill Frisell), i fins i tot un treball integrament simfònic, “Il Sogno”.

En aquest últim treball Costello ha apostat per la simplicitat. Són 13 cançons entre les que trobem peces despullades d’ornamentació com My All Time Doll o la dolça  Changing Partners que tanca el disc.