Els temes del disc es van gravar a la Cova del Drac de Barcelona amb Jaume Pla en solitari acompanyat de la seva guitarra acústica.  Aquesta va ser la penúltima nit d’un repte i experiència personal i musical que va voler realitzar Pla actuant 31 dies consecutius per diferents poblacions catalanes a més d’una escapada a Holanda.

A ‘13.31’ hi trobem la versió més minimalista de Mazoni, un plantejament que no només no decep sinó que sorprèn positivament. Hi podem escoltar cançons tan conegudes com Perduts En La Boira en una preciosa versió acústica que supera l’original, o d’altres més recents com Ei, Que Surt El Sol! on Jaume Pla aconsegueix la implicació del públic en una interpretació conjunta genial.

Aquest és un disc a tenir en compte entre els publicats aquest 2010, no només pel contingut, sinó també per les circumstàncies en que es va enregistrar. Nota alta per Mazoni.

Junt amb els Festivals també venen els premis musicals. Després de l’Enderroc la passada primavera ara al Festival de Vic atorga el Premi Puig-Porret, i l’organització del Festival de Sant Boi no és menys i des de 1990 concedeix els Premis Altaveu que ja han reconegut la feina de destacats músics del país. 

Seguint amb l’Altaveu, el plat fort d’aquest 2010 són els concerts, però també hi trobareu projeccions audiovisuals abans de cada  actuació i activitats paral·leles com una exposició fotogràfica de la nova cançó i l’ona Laietana.

En el capítol dels concerts durant els 3 dies del Festival se’n fan un total de 7. Podem destacar l’actuació que agruparà amb el nom de ‘El Retaula’ a 12 artistes com Bikimel, Mazoni, El Petit de Cal l’Eril, El Petit Ramon o Joan Colomo entre altres. A banda d’aquest concert, el cartell també inclou noms tant interessants com els de Sanjosex, La Troba Kung-Fú o Maria Rodés.

 Si el pressupost apreta, aquest no és motiu per no anar-hi perquè el Festival Altaveu alterna els concerts gratuïts amb els de pagament a preus que van dels 9 a un màxim de 15€.

El seu és un format acústic de cançons suaus, lliure d’ornamentacions musicals i enrevessaments lírics.  És cert que escoltar l’àlbum sencer d’una tirada pot relaxar-nos en excés, però aquesta és una opció que queda a elecció de l’oient i que és cada cop menys habitual, doncs es consumeixen cançons i no tant discos. Sigui com sigui, a Spotify podeu escoltar un o tots elsa temes de ‘Tenir-ho Tot’.

L’escolteu sencer o no,  aquesta és una proposta esplèndida per deixar-se portar per la sensibilitat musical d’aquesta parella de Barcelona que han estrenat el seu primer disc amb cançons pròpies i que ja hem incorporat a la llista de Marrameu Novetats de l’escena catalana 2010.

Si voleu veure’ls en directe, el seu proper concert és el 27 d’agost al Bar Medusa de L’Escala i posteriorment, el 7 d’octubre,  actuaran a L’Auditori de Barcelona.

 Els concerts són de tres formats diferents: els anomenats ‘escenari’,  de 45 minuts de durada en horari nocturn i a diferents espais de Vic; els ‘showcase’ de 25 minuts,  als migdies i tardes al Recinte Ferial de El Sucre i els ‘itinerants’ , que poden variar en funció del recorregut.

La participació de grups i solistes és molt extensa, superant enguany les 80 formacions. Entre altres, hi podrem veure Miquel Abras , Very Pomelo, Manel Camp Quartet, Quimi Portet & Cesare dell’Anna, Quico Pi de la Serra, La Gossa Sorda, Rauxa o Els Surfing Sirles. Per fer boca, l’organització ha creat una llista a Spotify amb temes del participants a aquest MMVV.

 En el marc d’aquest 22è Mercat de Música Viva de Vic la premsa especialitzada i els crítics musicals atorguen el Premi Puig-Porret al millor artista o formació dels Països Catalans de l’últim any. Aquest  és el premi musical més important del país dotat amb 10.000 euros, un premi que en anys anteriors han rebut artistes com Antònia Font , Adrià Puntí,  La Troba Kung-fu , Roger Mas o Manel el passat 2009.

Musicalment estem davant un repàs en directe i acústic a les cançons del veterà autor americà i només dues de David Lindley . Jackson Browne es deixa acompanyar, a més de per David Lindley, per diferents convidats de l’escena española com el mateix Tino de Geraldo a les percussions, a qui ha volgut dedicar el subtítol del disc, “En Vivo Con Tino”. També hi són Javier Mas a la bandúrria, Carlos Nuñez,  Kiko Veneno i la gallega Luz Casal.

Per fer boca i escoltar com sona aquest treball us deixem un vídeo d’una de les cançons que s’hi inclouen,  “I’m Alive”. Hi veureu un slide d’imatges històriques del cantautor que va escriure aquella bonica i coneguda “Stay”. La recordeu ?

La desfilada de grups i solistes compta amb noms consagrats que van de Quimi Portet a Els Amics de les Arts, Roger Mas, Mishima, Sanjosex o l`Elèctrica Dharma i un llarg etcètera. També hi participen artistes emergents, i és que l’Acústica és un aparador de primera pel panorama musical i cultural català. La programació completa la podeu consultar aquí.

Cal recordar que la majoria d’actuacions del Festival Acústica 2010 són gratuïtes, essent de pagament només tres concerts, els de Pascal Comedale, Love of Lesbian i la cantant de Ojos de Brujo Marina. La resta es celebren en diferents horaris i espais com les places de l’Ajuntament o del Museu Dalí, entre altres, i els Jardins del Consell Comarcal, on es celebrarà al fi de festa amb un nou espectacle de l’entranyable Companyia Elèctrica Dharma.  A més, també hi tenen cita activitats extra musicals com els Tastets de l’Empordà o la Fira de menjars del món. Tot plegat, una festa.

El primer dels concerts és el de la cantant Sílvia Pérez Cruz, a la que seguiran els de Cris Juanico presentant les cançons del seu nou “Pedres que Rallen”,  Quimi Portet , l’argeliana Neila Benbey, els menys coneguts però no menys interessants Antonio Castrignanò i Galata Mevlevi Ensemble i finalment Miquel Poveda, un artista que el 2005 va publicar un àlbum complet de flamenc en català, ‘Desglaç’.

Portalblau és ja un dels festivals que cada estiu, com els de Sant Feliu de Guíxols, Cap Roig i altres, omplen la Costa Brava de música en directe.  Sense dubte, una iniciativa que val la pena tenir en compte.

Quan i on es fa ? Les tardes i nits del 5 al 8 d’agost a diferents espais de la Barceloneta.

Qui actua ? S’ofereixen més de 50 actuacions que podeu consultar aquí . El programa inclou gèneres i músics tan diversos com aquests .

Hi tenen cabuda del jazz i la fusió a la cúmbia, el blues, la cançó popular o el reggae, per parlar només d’alguns registres musicals. Els grups participants procedeixen,  entre altres,  de països com Argentina, Alemanya, Austràlia o, per descomptat, Catalunya.

L’atractiu d’escoltar i veure formacions com Yuntamalandra o els barcelonins  Dinatatak,  per citar dos exemples, són una bona mostra de la diversitat cultural que ofereix el Busker’s.

Aquesta és doncs una alternativa a tenir en compte pels que comencen l’agost a la ciutat comptal i volen fer-ho aprop del mar i acompanyats de música en directe.

El primer que agrada del nou disc ‘A la panxa del bou’  és una esplèndida portada i fotografíes que m’han fet pensar, salvant les distàncies, amb aquell entranyable  ‘The Basement Tapes’ de Bob Dylan. Una imatge i un record que predisposen positivament perquè, si el contingut musical és sense dubtar-ho, el fonamental de qualsevol disc, la portada és l’embolcall que embelleix o no les cançons interiors.

 El disc ha vist la llum aquest mes de juny després d’haver estat gravat al local del grup, passejat per la xarxa i autoeditat. És el segon treball de Joan Garriga i els seus nois, un conjunt de cançons que defineixen com ‘Rumbia’, o el que és més o menys el mateix, rumba catalana amb cúmbia colombiana. Els de La troba Kung-Fú estan presentant durant tot l’estiu  els nous temes en diferents concerts per tot Catalunya. Podeu consultar la gira aquí.

Amb aire festiu, ballable i alhora acuradament treballat, ‘A la panxa del bou’ inclou temes en dos llengües, algun tan guapo i contagiós com ‘Y se rie la muerte’, una cançó hereva d’un camí que va encetar aquell argentí-català que es va avançar a la seva època, el inoblidable Gato Pérez. Un camí i una tradició catalanes i barcelonines que afortunadament segueix vigent, fet que queda de sobres demostrat a l’escoltar, per exemple, ‘Barcelona’.

Breu entrevista i interpretació en directe de “Les mil i una rumbes” al programa “El matí de Catalunya Radio”

Les funcionalitats de Myspace abracen un ampli ventall de possibilitats. Algunes son conegudes per tothom.  És el cas del perfil de cada usuari amb una petita biografia,  l’anunci cronològic de concerts o actes,  possibilitat de fer comentaris, una breu llista de reproducció amb mp3 que el  propi usuari pot penjar o la inserció d’imatges i vídeos.

De tot el que podem trobar a Myspace Music volem destacar alguns aspectes i novetats:

• - La secció de vídeos, a la que no s’accedeix gaire davant l’omnipresent monstre Youtube, i val la pena fer-ho.

• - Una de les novetats que s’ha incorporat recentment és la possibilitat de crear o accedir a llistes de cançons o playlist per part de qualsevol usuari registrat, incorporar-les al propi perfil i compartir-les amb només un clic per mail o a gairebé qualsevol xarxa.

A tall d’exemple aquí teniu un playlist fet per Marrameu amb temes que difícilment trobareu a altres llocs. Pugeu el volum i deixeu que la música faci la resta.

‘Soul blues songs’ de músics catalans

• - Finalament, l’Agenda d’activitats, per zona, dia i tipus.

Si comparem amb Spotify, cal dir que estem posant sobre la taula dos plataformes ben diferents. Tot i la recent incorporació de funcionalitats socials per part de l’Spotify, aquest és encara un model bàsicament d’àudio en streaming que, a més, està limitat a una part de l’oferta musical: la comercialitzada per una majoria de grans discogràfiques, no totes.  En queden excloses, doncs, milers de propostes musicals de tots colors, sobre tot nous projectes i els anomenats músics independents.

Myspace segueix sent la primera i més gran plataforma digital per descobrir noves propostes musicals que no són presents a altres espais digitals o físics. No oblidem que Spotify és un programa jove que, tot i el seu potencial i indiscutibles avantatges, està limitat a alguns països i a solistes o grups que han enregistrat i comercialitzat els seus treballs pels canals tradicionals .  Myspace, en canvi, és una xarxa d’implantació mundial que ocupa la posició 25 en el ranking internacional d’Alexa, té un page rank 9 a google i tothom que ho desitgi hi pot ser. Tot plegat són raons de pes perquè qualsevol amant de la música s’hi passegi sovint.