Faraday 2010, una festa al costat del mar

En un cap de setmana en que l’oferta musical era notable i diversa, a Vilanova i la Geltrú el Faraday 2010 va ser tota una festa. Un espai privilegiat al costat del mar amb vistes al mediterrani va acollir durant tres dies una heterogènia representació de músics internacionals i del país.

Un públic majoritàriament jove va alternar o simultaniejar les actuacions en els dos escenaris amb les copes i algun mos amb amics. El programa incloïa grups novells i noms de la talla de Nick Lowe, Jeff Tweedy o Clem Snide com caps de cartell.

Vam assistir a la jornada del dissabte, dia presumiblement amb el programa més interessant. A partir de les set de la tarda i durant aproximadament nou hores van tocar un total de onze bandes de considerable diversitat estilística.

Amb la penúltima llum del dia, Apples, una formació britànica d’adolescents que combina força elèctrica i harmonies vocals, va escalfar la que ja era una tarda calorosa .

Amb canvi d’escenari, de llengua i de format els va rellevar  El Petit De Cal Eril.  Acompanyat d’elements electrònics i alhora de guitarra acústica i flauta travessera, va presentar les seves cançons i ens va obsequiar am alguns comentaris a cops surrealistes, possible conseqüència d’un excés de sol durant les hores diürnes.

El líder i ànima de Wilco , Jeff Tweedy, va pujar a l’escenari puntualment a les 22:15h per oferir una actuació en format acústic. Tot sol acompanyat de sis guitarres que anava alternant i finalment també d’harmònica, va anar desgranant les cançons davant el públic més nombrós i entregat de la jornada. Malgrat la suavitat melòdica i inexistència d’elements escènics que reforcessin l’actuació,  i fins i tot amb alguna pífia amb les notes de la guitarra, el públic va gaudir. Sembla que les noves generacions acollen bé aquesta mena de propostes que retornen el folk americà dels seixanta.

Després d’alguna altre actuació més o menys oblidable i ja de matinada, la barcelonina Maika Makovski va ser l’encarregada de presentar el seu primer treball homònim, Maika Makovski . Sense dubte, la seva és una opció a tenir en compte que en directe guanya punts. L’havien precedit els madrilenys Los Punsetes amb una cuidada posada en escena, i ja en la recta final va ser el torn de Errors i Amable, dos grups alternatius.

Després d’hores de música, mar i xafogor , vam enfilar carretera direcció nord. Havia estat una festa.

Més imatges del 2º dia del Faraday 2010