El tret diferencial de La Puerta de los Sueños

El grup de pop de Sant Cugat La Puerta de los Sueños tenen, més enllà de criteris musicals, alguns trets originals. Per exemple, l’any 2008 van publicar el seu tercer disc, i ho deixaven clar amb el nom, ‘Tres’. Un títol senzill i una tendència habitual la d’anomenar els àlbums amb el número que ocupen en la discografia d’una formació.

Més recentment han editat el primer en disc en català publicat per iniciativa d’”Apadrina un Artista (AUA)”, una plataforma d’àmbit estatal amb un interessant projecte alternatiu a la industria discogràfica tradicional que ja havia finançat el primer disc de la banda gironina 100 Elephants, “Madrid>Girona>Barcelona”. Estarem d’acord en que aquesta és una iniciativa innovadora de la que, per cert, teniu més informació a Marremeu.

Seguint amb l’originalitat, val a dir que aquesta gent es presenten amb nom bilingüe fent-se anomenar indistintament La Porta dels Somnis o el seu equivalent en castellà, la qual cosa no deixa de ser peculiar. És cert que moltes formacions canten en una llengua mentre fan servir determinat nom en un altre, però no recordo altres artistes que hagin  optat  pel plantejament dels del Vallès. Avui tot és vàlid en estratègies comercials, i potser la propera reedició de la discografia, posem per cas, de John Lenon, s’editi també com Joan Lenon i Jean Lenon en funció de si el mercat és un o altre.

La cosa no queda en la dualitat del nom, també algunes cançons les canten i editen indistintament en les dues llengües. Sigui com sigui, la cantant Virgínia Martínez, Oriol Saltor i Jaume Saltor a les guitarres han estrenat “Cinc anys”, el seu darrer treball que recull temes en directe i noves versions.