Els Premis Enderock són, salvant distàncies, els Oscars de la música catalana, un dels esdeveniments anuals amb un ressò mediàtic de crítica i públic més destacables. La gala final celebrada a Barcelona aquesta passada nit posa punt i continuació a un fet cultural que en aquesta desena edició torna a fer molt bona feina en la difusió i promoció de la música que es fa als Països Catalans.
Un bon baròmetre digital del que passa com és Twitter ens mostra que els twitaires han escollit #PremisEDR com a tema més twittejat durant el dia 14 i a hores d’ara, també el dia 15, segons dades de Twit.cat. Val a dir que malauradament #PrayForBisbal és el segon.
El cert és que s’ha dit quasi tot i més d’aquests prestigiosos i importants premis. S’hagi dit o no, podem afegir-hi que fa 50 anys uns quans van començar a lluitar perquè l’impossible esdevingués possible. El seu treball i el d’altres que han vingut després ha donat el seu fruit.
Tornant a la gala d’entrega d’uns premis que ja fa temps es coneixen, més de 1.500 persones hi han assistit en aquesta edició. Si restem nominats i guardonats, músics que enguany no hi participaven però hi eren, diuen que més de 100 periodistes acreditats i el fet, recordem-ho, que a més d’entrega de premis això és un excel·lent concert de grups i solistes que passen per l’escenari també a tocar i cantar, 1500 persones són menys de les que ens agradaria. Bé, era dilluns a la nit i hi havia l’oportunitat de seguir-ho parcialment en directe per Icatfm.cat i també per Twitter. No deixa de ser un èxit necessari i merescut però en properes edicions em de donar un pas més.
És diu i tornar a dir que la música catalana viu un gran moment, que aquí tenim artistes de primera, s’afirma que al costat de noms emergents es mantenen amb el llistó alt grups i solistes veterans –això és signe de maduresa i no viure del passat com diuen alguns -. No manquen lloances un cop i altre reiterant com ens agrada la música que es fa a Catalunya. Ara, a més de creure’ns-ho –sembla que ja som molts els que n’estem convençuts-, toca donar un pas endavant i exportar aquest patrimoni musical i cultural. La tasca, és cert, no és fàcil.
Sorprèn com seguint els Tweets de #PremisEDR quasi no n’hi ha cap provinent o dirigit cap a terres llunyanes. Seria bo que es parlés i s’escoltés més l’actualitat musical dels Països Catalans més enllà dels Pirineus o, posem per cas de Saragossa. Aquest és ara el repte, nosaltres ja ho tenim clar, ara s’ha de dir si cal també en anglès.
En un punt i a part us deixem aquesta xerrada a Catalunya Radio amb Els Pets, un dels premiats per crítica i públic que també van tocar a la gala Enderock. Els de Constantí, com Sopa de Cabra per altres motius d’actualitat, són font d’una altre polèmica: hi ha lloc per tothom ?

















Pingback: El que encara no s’ha dit dels Premis Enderock // la tafanera