Concert de Manel a La Guàrdia Pilosa

Ahir a la nit vam poder assistir al concert que Manel van fer a La Guàrdia Pilosa, un poblet de l’Alta Pellofa, com diria l’Estanislau Verdet de l’Anoia on havien assajat durant temps. El concert estava anunciat al MySpace del grup, però el van treure de la llista per evitar aglomeracions… No ho van aconseguir del tot.

Vam sortir a les 8 de la tarda de Sant Martí Sesgueioles, on ens allotjàvem, i com que no teníem cotxe ni cap ànima caritativa de les que ens van avançar es va oferir a pujar-nos vam arribar una hora i poc més tard a La Guàrdia. El concert s’havia de fer a la Plaça de l’Església, una plaça tan gran com la meva classe a l’institut.

De seguida ens vam posar al davant de l’escenari. Encara hi havia espai, i podent estar davant perquè havíem d’estar darrera? Allà asseguts en rotllana vam sopar, vam fer una cerveseta i, com que el concert va començar més tard del que ens pensàvem, vam tocar una mica la guitarra per plaer (espero) de la resta de la gent. Mentre esperàvem, però, vam tenir ocasió de parlar amb en Guillem i el Roger, la meitat del grup, i que molt amablement ens van firmar alguns autògrafs…

El concert va començar passades les onze de la nit (més avall podreu veure la llista de les cançons). En Guillem va explicar alguna anècdota (real o fictícia, no se sap) de pràcticament cada cançó abans de tocar-la: que si la cançó Roma havia resultat de les preguntes existencials que s’havia fet un bon dia el Roger (què passaria si jo hagués sigut alt i ros?); que si l’Arnau, el bateria, s’havia enamorat de la dependenta d’un quiosc quan va anar a comprar un diccionari d’anglès i que ho havien plasmat en Ceràmiques Guzmán… no sé pas si en Guillem s’havia preparat o no els discursos de cada cançó (tenia un full a terra escrit a mà molt sospitós), però realment van ser molt divertits. A més, cada discurs anava acompanyat de la guitarra d’en Roger amb una música suau que s’acabava convertint sense que te n’adonessis en l’acompanyament de la cançó a la que es referia en Guillem quan parlava.

La connexió amb al públic va ser boníssima: suposo que el fet que La Guàrdia Pilosa estigués de Festa Major, que el grup hagués assajat en aquell poblet i la predisposició del públic a participar van influir moltíssim. Aquesta connexió es va veure sobretot durant En la que el Bernat se’t troba, quan el públic va acabar marcant el ritme de la cançó fins i tot quan els artistes havien abandonat l’escenari per fer aquella típica retirada de l’escenari per acabar-hi tornant segons després. Durant la cançó de Corrandes de la parella estable, per posar un altre exemple, en Guillem va demanar que tothom que s’atrevís a cantar una petita estrofa pugés a l’escenari (nosaltres ja la dúiem preparada de casa, o sigui que hi vam enviar ràpidament un voluntari…).

A part de les dotze cançons del disc, també en van aparèixer dues altres: La gent normal, versió del Common People de Pulp de la qual ja vam parlar, i El bròquil, una versió de la que havia sentit a parlar però que no havia escoltat mai de Tortura de Shakira i Alejandro Sanz. El que em va faltar, però, és la versió del No t’enyoro d’Els Pets, però al final del concert en Guillem ens va comentar que no la tocaven gaire en directe…

Sincerament, em va agradar més la música del concert que la del disc. Trobo que l’estil és massa elèctric, que hi ha instruments que si bé no sobren tampoc són indispensables i que poden arribar a carregar una mica la cançó. Segurament aquesta reflexió es deu a que sóc amant de la senzillesa… El que em va sorprendre va ser que toquessin algunes cançons sobre una base MIDI, és a dir, sobre una base pregrabada de percussions. Suposo que ho van fer per l’impossibilitat de tocar aquesta base i la cançó amb tan sols quatre persones a l’escenari.

Per si algun integrant de Manel llegeix això, que sàpiga que ens veurem el dia 20 de juny a la Festa Major de Sant Cugat!

Nota: he trobat aquest vídeo al YouTube del concert, carregat per dparjo. Es tracta de la cançó Ai, Dolors!, i s’hi pot veure una improvisació de la lletra per part del Roger a partir del minut 3:07 i uns fanalets que van repartir entre les parelles de la plaça per fer-les ballar. Per ara és l’únic vídeo que hi ha al YouTube…

Cançons del concert:

1. Nit freda per ser abril
2. Avís per a navegants
3. Dona estrangera
4. Els guapos són els raros
5. Ceràmiques Guzmán
6. Pla quinquennal
7. Roma
8. Al mar
9. Ai, Dolors
10. Captatio benevolentiae
11. La gent normal
12. En la que el bernat se’t troba
13. Corrandes de la parella estable
14. El bròquil