Bruce Springsteen, el Boss (I)

Bé, no he pogut evitar la temptació de parlar d’Ell al veure una entrada a En Estéreo. Volia retardar-ho una mica, però bé… És igual. Avui us parlaré una mica de Bruce Springsteen, el Boss, i la seva “heart-stopping, pants-dropping, hard-rocking, booty-shaking, earth-quaking, nerve-breaking, Viagra-taking history-making, legendary… E-STREET BAND!“, com la presenta ell durant els seus concerts.

Tot va començar l’any passat, quan van anunciar la venda de les entrades pel segon concert al Camp Nou de la gira Magic. Vaig ser un dels 75.000 afortunats que van aconseguir entrades per aquell concert. el problema que se’m va plantejar un cop tenia les entrades a la mà era: qui carai és aquest paio? No coneixia gaires cançons seves (tenia 16 anys, no em pegueu), o sigui que vaig haver de recórrer a un amic meu que em recomanés algunes cançons… La tria va ser difícil, suposo.

Així és com el vaig conèixer. Bruce Springsteen va debutar el 5 de gener de 1973 amb Greetings From Asbury Park, un disc amb nou cançons, de les quals en destacaria tres: Blinded by the light (lletres completament bojes i sense sentit aparent), Growin’ Up (cançó més aviat lenta sobre el pas d’adolescència a maduresa) i Spirit in the Night (què us sembla una orgia al costat d’un riu amb un ritme súper-enganxadís?), tot i que potser també destacaria Lost in the Flood, no tant coneguda però amb unes lletres que fan posar la pell de gallina.

Vuit mesos després de publicar el primer àlbum va treure The Wild, the Innocent, and the E Street Shuffle, amb les magnífiques Rosalita (Come Out Tonight) i 4th of July, Asbury Park (Sandy).

El 1975 va aparèixer el seu primer hit: Born to Run. Tant èxit va tenir aquest àlbum que no falta mai cap cançó d’aquest disc en cap de les seves gires: Born to Run, Thunder Road o la inacabable Jungleland (9 minuts) són, potser, les cançons més conegudes del CD, tot i que les altres cançons també són molt conegudes.

Darkness on the Edge of Town (1978), amb les cançons Darkness on the Edge of Town, Prove it All Night i Badlands; The River (1980), un doble CD amb cançons com Hungry Heart, Two Hearts i The River;  i Nebraska (1982), amb Atlantic City; van precedir un altre dels seus grans èxits: Born in the USA (1984), amb cançons tan conegudes com les sempre presents Born in the USA (qui no ha sentit mai aquest ritme tan repetitiu?), Glory Days (un record d’aquells dies passats) o Dancing in the Dark (més ritme repetitiu).

Buff, volia parlar de tota la discografia d’aquest home en una sola entrada, però veig que no ho aconseguiré… La veritat és que l’àlbum Born in the USA va marcar un abans i un després en la carrera del cantant: el salt a Europa. Això volia dir més vendes, però també més concerts, que havien convertit Bruce Springsteen en una espècia de llegenda dels directes, per l’espectacularitat dels seus concerts. A Born in the USA el segueix Tunnel of Love, i aquí comença l’època fosca (per mi) del Bruce: cançons amb lletres més madures, però poc ritme.

En seguiré parlant un altre dia. Mentrestant, us deixo un vídeo del concert al Hammersmith Odeon del 1975: