A la panxa del bou de La Troba Kung-Fú

El primer que agrada del nou disc ‘A la panxa del bou’  és una esplèndida portada i fotografíes que m’han fet pensar, salvant les distàncies, amb aquell entranyable  ‘The Basement Tapes’ de Bob Dylan. Una imatge i un record que predisposen positivament perquè, si el contingut musical és sense dubtar-ho, el fonamental de qualsevol disc, la portada és l’embolcall que embelleix o no les cançons interiors.

 El disc ha vist la llum aquest mes de juny després d’haver estat gravat al local del grup, passejat per la xarxa i autoeditat. És el segon treball de Joan Garriga i els seus nois, un conjunt de cançons que defineixen com ‘Rumbia’, o el que és més o menys el mateix, rumba catalana amb cúmbia colombiana. Els de La troba Kung-Fú estan presentant durant tot l’estiu  els nous temes en diferents concerts per tot Catalunya. Podeu consultar la gira aquí.

Amb aire festiu, ballable i alhora acuradament treballat, ‘A la panxa del bou’ inclou temes en dos llengües, algun tan guapo i contagiós com ‘Y se rie la muerte’, una cançó hereva d’un camí que va encetar aquell argentí-català que es va avançar a la seva època, el inoblidable Gato Pérez. Un camí i una tradició catalanes i barcelonines que afortunadament segueix vigent, fet que queda de sobres demostrat a l’escoltar, per exemple, ‘Barcelona’.

Breu entrevista i interpretació en directe de “Les mil i una rumbes” al programa “El matí de Catalunya Radio”